Ahir vaig tenir una agradable sorpresa. Em va trucar cap a les nou en Quim per animar-me, i quan portàvem poc parlant, va dir que havia de penjar, però em trucava de seguida. Van picar a la porta, i era ell. Quina gràcia! Avui és l´aniversari de la seva mare, i venia de sorpresa per demà dinar amb ella. I de passada em va fer a mi també la sorpresa. En Jean no havia vingut, es veu que tenia bastanta feina. Ens vam donar una dutxa ràpida i vam anar a sopar. Jo sabia que eren festes majors pel Raval, així que cap allà vam anar. Vam decidir anar mirant restaurants, és ple de terrassetes i restaurants, alguns amb massa guiri potser, però volíem anar a algun lloc on menjar algun plat diferent. Després de fer passejadeta entre els monopatins vam acabar al carrer dels Angels. Resulta que al Raval si no tens un monopatí no ets ningú. Jo de petita recordo que en tenia un, però no sabia fer cap pirueta. Va ser una moda. I ara pel Raval, molta gent va amunt i avall en monopatí, curiós. Vam seure a una terrassa d´un restaurant una mica de disseny, amb espelmeta que apagava el vent, o potser algun esperit entremaliat que estava a l´arbre, qui sap. Vam menjar de primer brandada de bacallà amb yuka i ja no recordo què més- No estava malament, tampoc matava, però és que vam demanar un vi blanc afruitat que estava de por. De segon jo vaig demanar salmó amb mostassa i iogurt, i estava prou bé. Ell arròs vermell amb cebes i alguna cosa més. I de postres un bombons de xocolata amb sal ens vam partir. Hi havia massa sal, i no quedava bé. I després cap a la Plaça dels Angels amb l´orquestra Plateria. Després d´aquell bon vi, vam anar directes a la barra que dins era plena de gent ballant i rient. Què bé ho estavan passant. No dissimulaven mirant si el meu got de plàstic estava o no esquerdat. I vam acabar fent broma. Després amb el nostre cubata vam riure observant com ballava la gent. Hi havia un home calb que tornava boja a la dona amb qui ballava fent cada dos per tres voltes ràpides, algunes amb saltet i tot al ritme de Mambo. Més enllà quatre o cinc intentant seguir els passos del curset de ball. La gent no té vergonya, intenten fer-ho comptant i encara semblen tenir més poca gràcia. La plaça era plena de gent curiosa, i nosaltres ho vam passar bé. Ens vam demanar més vodka, i vam ballar nosaltres. Jo em vaig animar a seguir els diversos estils de la gent del voltant. En Quim reia i reia. El cap ens rodava una mica, i vam seure a les escales, i finalment ens vam estirar al terra de la plaça i vam contemplar les dues estrelles que es veien, estava massa ennuvolat, una pena. No van trigar gaire en acabar l´orquestra. Les festes majors cada vegada són més curtes. No sabiem si anar a un altre bar, però no era aconsellable beure més. Encara es podia agafar l´últim metro, però vam decidir anar passejant fins a casa meva. Ens vam agafar de la maneta, i jo anava cantant musicals, en Quim segons quina m´acompanyava. Vam seure al sofà de casa i ens vam adormir en res, passades un parell d´ hores en Quim em va fer treure la roba i anar cap el llit suposo, perquè allà ens hem despertat ben tard. Ara farà una hora que ell ha marxat a dinar amb la família. M´ha dit si volia anar-hi, però m´he quedat a casa. Ja ens veurem més tard. Així he posat la rentadora. Llàstima que estigui núvol. Suposo que ara em tocaria dinar
