Això dels Davids és un drama. Ahir per la nit, clar, el que trucava era el David Baix., volia que el David Alt tornés a casa, deia que el volia veure. I el David Alt. com l´havien despertat, el va enganxar a males, i va començar a dir-li que ell no era tonto i que no li agradava portar banyes. I li va penjar. I després vinga a plorar. Jo no sabia com consolar-lo, però li vaig dir que havien de parlar. Que tot allò no tenia sentit. A sobre, representa que dilluns marxen tots dos de vacances a Egipte. El David Alt deia que li diria que marxés amb el seu amiguet. O si no, que anés jo amb ell, perquè li aniria bé desconnectar. Jo li vaig dir que a Egipte amb aquesta calor no anava. De fet ja m´aniria bé marxar, però haig de procurar que arreglin les coses, però està una mica negre tot plegat. A les 7 h del matí, han trucat a l´interfon sense parar. Era el David Baix. El David Alt deia que no l´obrís, però he obert. I el David Alt s´ha tancat al lavabo. El David Baix venia borratxo, i ha començat a plorar al sofà. Jo he intentat fer sortir al David Alt, però no volia sortir. El David Baix m´ha demanat vodka, però m´he negat. M´ha dit que no entenia res. Que ell estimava al David Alt, i que no entenia aquells gelos pel Ferran el jovenet, perquè ell el tenia com un germà. El David Baix m´explicava que en Ferran que només té divuit anys s´ha encarinyat amb ell, però només com a mite, que busca suport i prou. La típica història de l´alumne que sent admiració cap el seu professor. Però que no hi havia res més. Finalment ha marxat en un taxi que li he demanat. I llavors he parlat amb el David Alt. He intentat fer-lo entrar en raó, i li he explicat tota la conversa. I m´ha dit que era una innocent, i que així m´anava per la vida. Li he dit que si em tractava malament el fotia fora de casa. S´ha disculpat i ha anat a dormir una altra vegada. Jo he decidit fer el mateix. Dormir. Quan m´he llevat, el David Alt feia el dinar com a disculpa. I m´ha trucat la Rosa per saber com m´anava tot. La Rosa és la noia que vaig conéixer aquest cap de setmana. Ella i en John em van tractar molt bé. Quan em van trobar plorant amb aquella calor, em van preguntar on anava, i em van dur fins al poble. Ells venien del riu amb els nens. Es notava que em volien ajudar. Un cop al poble, vaig preguntar l´horari dels autobusos, però ja se sap en aquests poblets petits que tot va com va, i si no arriba el tren, i no tens cotxe, estàs incomunicat. Jo volia ser lluny del Carles, i no sabia si fer dit fins algun lloc on agafar el tren, però la Rosa va dir-me que anés a fer el vermout amb ells. Suposo que va fer que en Jonh s´encarregués dels nens després que es van menjar ràpidament les patates, les escopinyes, les olives?, i jo, volia explicar-ho tot, però no sabia com començar. Era una desconeguda, i només vaig dir-li que tot era culpa de l´amor. De l´amor, i culpa del meu caràcter que no sabia escollir, ni fer res a la vida. Ella va demanar dos martinis, i em va dir que tranquila, que anés a dinar amb ells, que segur que em distreuria amb els nens. Els nens eren de cinc i tres anys em va explicar I en comptes de parlar jo, va fer-ho ella. Ella era de Barcelona , i va conéixer en Jonh de joveneta un estiu a la Costa Brava. Es van enamorar. Ell va decidir quedar-se amb ella, i va buscar feina de professor d´anglès. Ella feia Belles Arts. Tot era car a Barcelona. I va venir la primera criatura. Tot era massa complicat. Van anar a viure a Mataró. Ell feia de cambrer i de professor a l´hora. Ella de cangur, així podia fer-se càrrec del nen. I van arribar en Jonh amb els nens que volien dinar, i em vaig quedar sense saber la resta de la seva història. Vam dinar plegats. El petit de tres anys no havia manera que mengés. En canvi el de cinc, el Roc, es va encarinyar amb mi, i va voler que li expliqués un conte per fer la migdiada. Els nens van fer la migdiada, i vaig anar a ajudar a la Rosa amb els plats. El John era al sofà dormint. I vaig començar a la cuina a explicar una mica la meva vida a la Rosa. No sabia per on començar, i de cop i volta li vaig explicar que havia perdut la família, que havia estimat molt a l´Igor i m´havia abandonat, que ja no tenia ànims de tornar a actuar, que no era res a la vida, que el meu millor amic era a Brussel.les, i que ara estava enamorada d´un noi infidel, en Carles? No vaig gosar dir-li que era el vidu de la meva amiga l´optimista. Estavem sentades a la taula de la cuina, prenent cafès. La Rosa fumava molt. Jo vaig fumar algun. M´escoltava com si m´entengués, tot i tenir una vida diferent. El John va venir a la cuina. Em va fer cosa seguir. Potser des del sofà ens havia sentit, perquè va dir-me per què no anava amb ells per la nit a Sant Pol. Es veu que ells quasi mai sortien, però aquella nit anaven a una festa de 30 anys a Sant Pol. I els pares de la Rosa pujaven a fer-los de cangur. Jo vaig dir que no sabia si era apropiat si no coneixia al de l´aniversari. Però ells van dir que cap problema, que quanta més gent millor. No tenia res millor a fer. Vaig començar a rebre trucades d´en Carles, i vaig parar el mòbil. I cap a les set de la tarda vam marxar cap a Sant Pol. Pel camí vaig començar a parlar de teatre amb ells. Semblaven encantats de tenir una nova amiga actriu. El de la festa, era el fill dels del restaurant del poble. Em va semblar que tampoc el coneixien gaire, però havien aprofitat l´excusa per prendre´s un relax de les criatures?. Acaba de trucar-me en Roger. Havia organitzat una trobada pacífica dels Davids a casa seva aquesta nit. Territori neutral. Segons sembla no hi ha reconciliació. M´avisa que el David Alt torna cap a casa meva molt enfadat. El problema ha estat quan en Ferran, el jovenet admirador del David Baix s´ha presentat a casa del Roger per dir al David Alt que ell no tenia cap relació sexual amb el David Baix. Però el David Alt ha començat a insultar al Ferran, i en Ferran no s´ha callat. I el David Baix, llavors també ha començat a insultar al David Alt, i la cosa ha acabat fatal. El David Alt ha tirat dues copes al David Baix amb tanta mala fortuna que s´ha trencat en bozinets sobre la taula, i alguns vidres li han anat a parar al braç, l´han tallat i algun li ha quedat incrustrat. Es veu que en Ferran li ha donat un cop de puny al David Alt. En Roger els ha separat com ha pogut i ha hagut de fer fora al David Alt. El David Alt li ha dit al Roger que era un mal amic, i que no estava bé que es posés de cap banda, i que anava amb la Ninotchka, que era l´única que el comprenia. En Roger ha tancat la porta com ha pogut per contenir en Ferran, mentre el David Baix intentava treure´s els vidres. Un show. El David Baix i en Ferran ara marxaven d´urgències per treure els vidres. En Ferran volia denunciar al David Alt. En Roger m´ha dit que ell va cap a urgències, i que jo, m´ocupés del David Alt, i que si no ve, el truqui. L´he trucat i té el mòbil apagat. Ara no sé què fer. .. Ara me l´ha agafat, diu que en cinc minuts està a casa meva. Quin dia!
