Aquest matí he acompanyat a la Filomena a l´aeroport. Tenia son, però una bona dutxa i un tallat ho arreglen tot. Hem anat en taxi. Ha facturat i hem esmorzat. I ha marxat... Tothom acaba marxant. He tornat en el tren, distreta, sentint-me molt sola. Igualment he agafat forces per anar al super, però després he deixat caure la meva ment en el mon dels somnis fins tard. No tenia gana, però m´ he fet una truita amb una mica d´amanida. I després no he pogut evitar prendre una copeta de vodka amb gel, em sentia buida, molt buida. Un missatge eròtic d´en Martí des de Madrid m´ha fet somriure. Una trucada d´en Carles dient que em tenia abandonada però em proposava anar el cap de setmana a la caseta que té fora. Li hauria d´haver dit tot el que tenia pensat, però volia dir-li a la cara, i a part avui no tenia ànims, i qui sap si em distreuria marxar a fora, tot i saber que era una dona compartida. Avui em deixaria trepitjar per qualsevol, més avall no pot caure la meva autoestima. Sóc una tonta per no saber gaudir la vida, hauria de seguir els consells de la meva amiga l´optimista, però com ja no hi és per recordar- me´ls. Ella m´ha deixat aquí el pitjor que tenia : en Carles.
Per la tarda en un intent d´animar-me he obert les capses on guardo els programes d´obres de teatre on he participat i d´espectacles que he vist. Com passen els anys! He recordat gent que no feia anys que el meu cervell havia oblidat. Fins i tot guardo programes dels tallers d´estudiant que vaig fer. Tot plegat m´ha fet posar nostàlgica. He recordat molts dies de la meva vida. Hi ha obres que vaig anar veure de petita amb els meus pares, amb l´Àgata. No he acabat de mirar tots els programes, més que animar-me, m´he posat trista recordant molts bons moments. Per què ara no sóc capaç de crear nous bons moments? Haig de fer alguna cosa, haig d´acabar amb aquesta inactivitat. Es trist pensar que la meva única activitat interessant és escriure aquí. La resta del dia me´l passo pendent de nois que no em mereixen. Haig de construir la meva pròpia vida, ells només són complements. Haig de seguir endavant o acabaré consumint-me
