Aquest vespre he vist que tenia pèrdues. Adéu al somni de ser mare. He descobert que em feia ilusió, però ... La veritat és que m´ha agafat la plorera, però almenys he pogut beure vodka sense sentir-me culpable. DE fet no sé per què plorava, sempre estic a temps de dedicar-me a ser mare. Però clar, llavors no pots enganyar al pare, també es pot buscar un donant, no in vitro no, buscar un donant anònim i ser fecundada per una xeringa. Sona lleig així explicat, però és la manera més segura. Estic tonta crec. Jo no dec servir per ser mare, i menys sola, si hi hagués algú al meu costat seria diferent, però sola, si no puc portar bé la meva vida, no vull ni pensar com portaria la vida meva i d´una criatureta. En Roger segur que voldria ajudar-me a ser mare. Estaria encantat. Però no ho puc permetre. Seríem infeliços tots tres. Res, s´ha acabat. Torno a estar com sempre i punt. Torno a estar sola. Deu ser el meu destí. I per estar amb les companyies que em trobo, potser és el millor
