Avui tenia els dos ulls malament. Horrible! Per la tarda m´ha semblat que estaven millor, però ara que arribo del Liceu, tornen a estar malament. L´últim acte un ull no parava de plorar. No és que Giulio Cesare fes pena. L´òpera és força graciosa, estil barroc. No és que sigui una entesa en el camp líric, però havia bones veus en general. El sobtant era que el César fos un contratenor i també el Tolomeo, i se´m feia estrany ,quan tancava els ulls, sentir el duo d´amor entre César i Cleòpatra com si fos cantat per dues dones. I com un ull em plorava jaja. Estava sentada al tercer pis lateral, i tenia visió de front d´en Roger al violí. Estava ben maco. Eren orquestra reduïda. Avui era l´últim dia de la temporada m´ha dit el Roger. Ara m´ha portat a casa, però no l´he convidat a pujar. Ell deia que el convidés a una copeta, però l´excusa dels ulls ha estat una sort. Jo pensava que estava bé amb la Mònica, però no ho tinc clar. I del que ja no sé res més és del Carles. Poc li importava, està vist. Homes!
En Martí m´ha trucat, però com tenia el mòbil apagat. No l´he trucat. No tinc ganes de sexe, m´estaré tornant inapetent? No crec. Suposo que com he portat uns dies ocupada amb tot això dels Davids. En el sexe jo crec que de vegades busco amor clar, però molts altres només és una companyia, un no sentir-me sola, encara que sigui una companyia passatgera i de fet no en tregui res. Però em recarrega piles. Potser inconscientment robo l´energia dels meus partenaires. I ara, després d´uns dies d´inactivitat, el meu nivell energètic ha baixat, i he enganxat la conjuntivitis. Es una teoria barata. Però si he sentit a dir per molta gent, que un bon estat d´ànim et fa tenir més defenses contra els virus que ens envolten. Clar que jo, si fos això, amb els estats depressius que de vegades agafo hauria d´estar més cops malalta, i per sort, la salut quasi mai em falla... Més val que ho deixi estar i marxi a dormir, a veure quins ulls porto demà. Espero que estiguin millor, perquè els ulls són un dels meus principals atractius, i ara em miro al mirall, i no m´agrado gens.
Demà potser hauria de prendre´m més seriosament la idea de marxar. Crec que ho necessito. No sé a on, però haig de canviar d´aires una mica. Quina enveja els Davids que finalment aniran a Egipte juntets. Espero que no tornin a discutir més. DEsprés dels numerets d´aquesta setmana, no sé si la seva relació podrà tornar a ser com abans, però semblen disposats a intentar-ho. Jo no tornaria amb cap antiga relació, excepte amb l´Igor. Potser hauria d´intentar buscar-lo. `Però no sé per on començar. Molts cops em pregunto si era l´indigent que estava en aquell caixer. Sempre em quedarà el dubte suposo. La vida és així. Jo creia que dient-me Ninotchka estava predestinada a estar sempre amb ell, però em va abandonar. M´estic posant nostàlgica i això no em convé gens. El vodka em crida, però aniré a dormir
