Avui tenia un terrible mal humor, i cap ganes de fer plans. Només volia fugir,però clar és difícil fugir d´un mateix, diria que impossible. Només una trucada fa poc m´ ha fet reaccionar "Ninotchka maca, què fas aquesta nit?" Potser hauria d´haver-me fet més l´interessant, però he dit que no tenia cap plan en especial. "Doncs vens amb mi a veure Bagdad cafè. Et recullo a dos quarts de vuit". I només he dit d´acord, i m´ha penjat. Era en Carles. Així que ara anem al teatre. Hauria d´estar contenta suposo, perquè volia anar-hi, i a part perquè m´hi porta ell, però tant a última hora aquesta trucada em fa pensar. Potser l´altra li ha dit que no volia anar-hi. O les altres. En tot cas, potser realment em volia donar una sorpresa. Ell sabia que m´agradaria anar-hi. No em penso trencar més el cap. Vaig a posar-me guapíssima, i cap al teatre. Sóc fàcil de contentar oi? Potser l´hauria d´haver fet patir. Però què en trec? Em quedaria a casa sola, perquè vull, clar, però ja em conec, i sé que si surto a buscar companyies, cada vegada vaig a pitjors. Res, cap l´armari a veure què em poso
