body comentado
Barcelona sunset
:::15.7.04:::

Hedwig and the angry inch va estar bé, millor musicalment que l´actuació parlada, per mi al Dani Anglès li faltava ser més travelo, i en això van estar d´acord els Davids que havien vist el muntatge original; el que passa, que no em vaig poder concentrar massa en l´obra, per més que ho vaig intentar. La raó? En Carles per variar. No sabia que li agradéssin els musicals, i menys anant acompanyat de l´Helena. Havia bastanta cua quan vam arribar mitja hora abans, i quan vam entrar, estaven tots els sillons de baix ocupats, així que vam seure a una llotja del primer pis. Quan en un moment de la funció van obrir els llums perquè en Hedwig baixava al públic, vaig veure en diagonal a nosaltres, en un sofà a en Carles, i no m´ho podia creure, la del costat era l´Helena. No sabia que fossin amics, fins aquí bé, però quan van tornar a donar més llum, vaig tornar a mirar, era inevitable fer-ho, i em va semblar que s´estaven petonejant. Allò era increible. Una llàgrima va rodolar per la meva galta. Em suposava que havia altres, però veure-ho era superior a mi, i a sobre amb l´Helena que sempre em veia intentava seduir-me. Havia de contenir-me, no volia fer el numeret davant dels Davids. Havia de ser forta i seguir veient l´ obra. Em sentia molt enganyada. El pitjor era que m´agradava i m´agrada molt, però potser va ser millor enterar-me ahir, tot i que l´impacte va ser fort. En acabar l´obra van marxar corrents. M´ hagués agradat trobar-los cara a cara i a veure quina reacció tenia en Carles. L´Helena no en té cap culpa, segurament ella tampoc sap res de la nostra relació. Els Davids van saludar a coneguts. Jo vaig anar al lavabo per si els veia, però res. Volia trucar en Carles, no hi havia cobertura, vaig pujar i vaig trucar-lo. Miracle, no tenia el contestador. Vaig intentar dissimular i mantenir la calma. ?Ninothcka bonica, quines hores de trucar, et passa alguna cosa?? Jo vaig contestar ?no, només tenia ganes de parlar amb tu? Em va dir que acabava de sopar amb un company de feina. I jo li vaig dir que sortia del teatre, de veure Hedwig. I ell tan tranquil ha contestat ?ho he vist al diari. Està bé?? Quina barra! ?T´haig de deixar amor. Demà ens veiem. El meu company m´espera al cotxe per portar-me a casa » O sigui que l´Helena era al cotxe, o qui sap. Em vaig quedar sense paraules. Tenia ganes de trencar-li la cara, però no podia fer-ho. Vaig tornar amb els Davids. Em va semblar que tots amb els que parlaven eren gays, i jo tenia set de venjança. El David B. em va preguntar si em semblava bé anar a prendre alguna cosa amb ells, o preferia que anéssim els tres. Li vaig dir que cap problema, que ja parlariem més tard o un altre dia, que em venia de gust anar amb els seus amics. Un dels amics vivia per la Ronda Sant Antoni, i vam acabar a la seva terrasseta prenent una copa. Jo per començar vaig demanar un vodka. A part dels Davids, hi havia el de la casa, i dos nois i una noia que eren germans. Un dels germans, el Martí era força atractiu. Va seure al meu costat. Vam començar a parlar sense parar. Vaig decidir que ell em faria oblidar en Carles aquella nit. Es una reacció una mica infantil, ho sé, però l´altra era plorar o emborratxar-me al sofà de casa. Era millor beure´m el vodka del nostre amable amfitrió i coquetejar amb algú vaig pensar. Els germans del Martí van marxar aproximadament passada una hora, van dir que matinaven. En Martí va dir que podia llevar-se quan vulgués tot i que havia d´acabar d´editar. Vaig descubrir que en Martí, a part de ser tot un entès en musicals era director de fotografia i càmara. Feia pel-lícules, spots, video-clips? Era l´amant ideal, qui sap si pot ser el meu passaport un altre cop al món de l´art. Es notava que li agradava, ho vaig veure clar. Jo també vaig mostrar tots els meus encants. Notava la seva cama roçant la meva, mentre tots parlàvem sobre el món del musical. Eren les tres, els Davids van dir que era hora de marxar. Llavors vaig notar que el de la casa tenia una mica de cara de son el pobre, a part si mirava l´ampolla de vodka, l´havíem buidada entre en Martí i jo. Un cop al carrer, en Martí va dir als Davids que ell acompanyaria a casa l´encantadora Ninotchka. Jo vaig somriure triomfant. Un cop al seu cotxe em va proposar de fer una última copa a casa seva. Jo sabia que aquella copa no la beuriem, que només beuriem un de l´altre. Vivia en un modern àtic per la Vila Olímpica prop dels Davids. Només tancar la porta vaig notar els seus llavis sobre els meus, i el corrent del desig ens recorrer el cos. En Martí és un amant ardent i ni que sigui per una nit m´ha fet oblidar que sóc una banyuda. Sentir les seves mans recorrent la meva pell, aquelles carícies, aquells petons, em van fer sentir una dona que val la pena, encara que fos només sexe d´una nit. He dormit al seu costat fins que a les 10 h del matí li ha sonat el mòbil. Trucaven de la seva productora. El cap em pesava, però he decidit que era el moment de marxar. Ens hem donat els mòbils, i he tornat cap a casa meva. He agafat un taxi, tot i que podia haver tornat fent un passeig. He recordat al Carles besant l´Helena al sofà de La Paloma. Els he imaginat al llit del Carles, ella cavalcant-lo mirant aquell quadre de Van gogh que tenen sobre el llit. No em podia treure aquelles imatges del cap, però llavors intentava recordar els ulls del Martí clavats en el meus mentre penetrava vigorosament dins meu. ?Mira´m als ulls em deia? Quasi tots els homes tenen aquesta obsessió, deu ser per assegurar-se que no es perden els nostres orgasmes? Tots els homes crec que tenen por de fallar-nos, que fingim per compassió. Però la trobada amb en Martí va ser físicament satisfactòria i no em fa sentir tan idiota amb això d´en Carles. Un cop a casa he tornat al llit. Al migdia en Carles m´ha convidat a dinar, però li he dit que no podia. Al vespre ha tornat a trucar, i li he dit que ja ens veuriem demà en tot cas. No tinc ganes de veure´l. Avui he tornat a beure, i a sobre sola. No m´he passat tant, però sé que això em senta malament. Maleits homes!


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL