M´he llevat d´hora, però passada una estona he tornat al llit, deu ser la calor, però em sentia cansada i mandrosa. Tampoc tenia ganes de llegir, però m´he obligat a fer la taula de tai-xi. He dinat poca cosa i al sofà. Però m´ha trucat el David A. M´ha dit si l´acompanyava a veure Monty&cia aquest vespre a Can Dragó, tenia invitacions. Com no tenia res millor a fer, hi hem anat. Fa uns anys els vaig veure al Lliure, i recordava haver passat una bona estona.M´ha recollit cap a les vuit i cap allà. Li he preguntat pel David B. i m´ha dit que no podia venir. Hem vist l´espectacle. En alguns moments he rigut força, i això m´ha anat força bé, tot i que alguna part del guió podia haver estat més ocurrent. M´he sentit com una nena al circ, aplaudint els números dels acròbats, seguint el corrent als pallassos. En Monty ho fa molt bé la veritat. Acabada la funció m´ha dit d´intentar sopar alguna cosa a l´Heron City que estava al costat. Allà tocava una orquestra horripilant, o almenys això ens ha semblat, i ens hem refugiat dins d´un mexicà d´aquests que són cadena, crec que es deia La CAntina. La cambrera ens ha dit només entrar que a les dotze tancava. Hem menjat una mica variat, i evidentment el David A. ha fet de les seves, i perquè no oblidi la seva fama de patós, li ha caigut el de dins del burrito per sobre, i més tard ha tirat la cervesa negra per sobre la taula. Estava nerviós pobret, finalment m´ho ha explicat tot. Està preocupat per la seva relació. En David Baix parla massa amb un alumne de l´acadèmia, un jovenet amb cara d´àngel segons m´ha descrit, i pobret David Alt està gelós. Es veu que avui el David Baix anava al teatre amb aquest noi, perquè tenia només dues invitacions, enlloc d´anar amb ell a veure Monty. Jo no sabia què dir-li. El David Baix pot ser perillós. He intentat animar-lo dient-li que segurament no hi havia res més que amistat, però... Com ens han fet fora del restaurant i anava tacat, en David Alt ha demanat una ampolla de tequila, i hem vingut a casa meva, a oblidar penes. El que passa que al tercer tequila li he dit de parar, perquè trobo que és una beguda massa forta. Jo he començat a dir tonteries de les meves, i ell reia i reia. Si m´agafa per improvisar personatges i inventar històries, segons quins dies estic força inspirada. Potser explicat aquí fora de contexte no faria gràcia, però el David A. reia molt. Ara ha marxat més animat. En marxar m´ha abraçat molt fort, i m´ha dit que si no fos gay es voldria casar amb mi. He somrigut, i jo també em sento feliç, clar que em preocupa tot això de la seva relació, després de tants anys...Però bé, ara em toca pensar què li diré a en Carles. Si res no varia, demà marxaré amb ell. Necessito veure´l, encara que també necessito treure-li el tema de l´Helena.
