M´he passat tot el cap de setmana amb en Carles. Estic als núvols. Tot em sembla de color de rosa, i voldria creure que es quedarà al meu costat per sempre, però segur que la meva amiga també creia això...El tindré al meu costat menys quan tingui alguna cita. Però no vull pensar-hi, si el tinc una setmana dedicat a mi totalment, doncs tot això que tindré. Tot va començar divendres. Anàvem a sopar al costat dels Quatre Gats, però passant pel carrer Santana, en Carles es va aturar davant l´església de Santa Anna. A mi em va estranyar aquella religiositat inesperada, però clar, allà era on s´havia casat. Jo havia anat a aquella cerimònia, i tant, però de vegades em passa que mesclo els records d´alguns llocs. Hi havia gent a la porta, i en Carles em va estirar cap allà. Va preguntar i feien un concert un cor de noies, i sense pensar-ho va agafar dues entrades. Vam seure al banc. En Carles m´apretava la mà i tenia els ulls com a punt de plorar. Va començar el concert. Aquelles noies cantaven com els àngels, i jo em vaig emocionar molt pensant en la meva amiga l´optimista, i en Carles més. No ens miràvem, només ens unia el contacte de les notres cuixes i les suaus carícies d´una mà amb l´altre. Va ser mitja part. Li vaig dir a en Carles si preferia marxar, i em va dir que com volgués. Jo li vaig fer que no amb el cap. Ell va sortir a fumar fora, i jo em vaig quedar embadalida contemplant l´altar i l´estructura de l´edifici, mentre sentia la remor de les salutacions del públic. Va tornar en Carles, no podíem parlar. Estàvem transportats a una altra dimensió, i desitjàvem de nou el silenci de les paraules, i tornar al paradís de la música que ens regalaven aquelles noies. Aquells càntics eren per nosaltres i per la meva amiga l´optimista. Era com si ella beneís la meva relació amb en Carles des del més enllà. Qui sap, potser ella ens havia enviat aquell suposat fill. Això del nen m´inquietava. Volia comentar-li a en Carles, però potser aquell no era el dia adequat. Acabat el concert, jo no tenia gens de gana, ni ell tampoc. Només desitjàvem el consol dels nostres cossos, i sense dir res més vam anar cap el seu cotxe, va agafar camí fins casa meva, i un cop tancada la porta amb dolçor i suaument vem anar fent-nos un amb el cos de l´altre, fins unir.nos càlidament sense presses, amb la música al cap d´aquell concert, amb les imatges de l´església. Em sentia com si la meva habitació tingués centenars d´anys, les parets fossin de pedra, els sostres alts, era com si aquella escena s´hagués produït feia anys, en una altra vida i vaig tenir uns orgasmes diferents a mai aquella nit. Vaig enganxar-me a en Carles, i malgrat ser estiu, no vaig separar-me d´ell tota la nit. Em vaig despertar algun cop a mitja nit, i el sentia al meu costat, i una felicitat m´envaia i no volia que passés mai aquell moment.
Dissabte pel matí feia un dia lleig, molt lleig. A part vaig descobrir que tenia pèrdues novament. Vaig suposar que definitivament allò era la regla, però era millor, així podria demanar-li a en Carles si ell volia ser pare, pare d´un fill meu. Vaig preparar cafè i em vaig dutxar. En Carles entremaliat va entrar dins la banyera i no em va deixar dutxar-me en pau. Va ser divertit la veritat. Vam decidir que dinaríem a casa meva i cap al vespre podíem anar al cinema. Ell tenia moltes ganes de veure Shrek II. Jo ho havia passat molt bé amb la primera també. Vam anar cap a la maquinista. Ell tenia ganes de xafardejar al Mediamarket. Jo vaig entrar a una tenda, però havia tanta gent que m´agobiava, i vaig decidir que les rebaixes d´estiu per un altre dia. Shrek ens va fer riure. Vam anar a la llotja vip, i amb el nostre vodka amb llimona sobre la tauleta vam gaudir com a nens. I per seguir sent adolescents, vam anar al McDonalds. Feia anys que no hi entrava. Estava bo el Mcpollastre. I va ser allà on vaig treure el tema dels nens. Li vaig comentar a en Carles que havia passat uns dies tement per si estava embarassada, tot i haver pres precaucions. Ell em va desviar la mirada, però va tornar-me a clavar els ulls penetrant ?has estat amb algú altre a part d´amb mi?? Li vaig respondre que últimament no, i que ell era qui tenia tots els números per ser pare, però que tranquil perquè havia estat una falsa alarma. Volia una resposta, volia saber si li agradarien els nens, però el que no esperava era aquella contestació ? Per mi no has de patir. Sóc estèril? Volia preguntar-li si s´havia fet la vasectomia, o com ho sabia, si ell i la meva amiga havien intentat tenir-ne, però ell semblava que volia canviar el tema. Tenia la mirada llunyana, una mirada trista, i no vaig gosar fer més preguntes. Volia abraçar-lo, però estàvem al McDonalds. Els meus instints de mare apagats d´una revolada, però no és el meu important tenir fills, de fet mai m´ho havia plantejat fins ara. Semblava que aquella frase ens havia espatllat una tarda tan adolescent i divertida. Jo no em veia capaç de treure cap tema, ni fer broma, i en Carles feia una cara com si ser estèril fos pecat. Va dir de tornar cap a casa. Va parar el cotxe a la porta, no feia gest de quedar-se. Em va fer un breu petó als llavis, i va dir que em trucaria. Jo volia dissimular, i fer-me la dura, com si no m´importés que no seguís al meu costat tot el cap de setmana, però les llàgrimes m´apretaven les parpelles volent sortir a tota pressió. Ell em va acariciar els cabells i vaig baixar del cotxe. Vaig tancar la porta lentament, esperant sentir la seva veu dient ?Ninotchka, espera?, però vaig sentir el cotxe marxar. Vaig girar-me per saludar-lo, i vaig sentir que frenava i feia marxa enrera, va baixar la finestreta ?Ninotchka, puc pujar amb tu?? Vaig córrer cap el cotxe, i vaig posar el cap per la finestreta per buscar els seus llavis. Vam tornar a riure com abans. Vam anar a aparcar-lo junts. Errem com una parelleta d´enamorats. Era feliç i sóc ara. Jo l´estimo a ell, i vull estar amb ell, m´és igual tenir fills. Vull que m´estimi sempre, i em sigui fidel. Es l´únic que demano.
I ahir una altre dia de somni. Vam anar a casa seva a recollir roba i el banyador. Ens vam llevar d´hora per ser diumenge. En Carles va insistir en agafar un tren i cap a la platja. I vam anar a Sitges. Al Carles li van sortir piguetes al nas. Està moníssim. He estat tan feliç sense separar-me del seu costat. Llàstima que el dilluns ha arribat, i ens ha separat per fer-lo anar a treballar. Ara tinc por. Per feina tracta amb masses dones, i per molt que l´agradi jo, ell és faldiller de mena, però tothom pot canviar. Vaig a comprar, vull preparar-li un bon dinar. Als homes se´ls conquereix a la taula i al llit diuen.
