Suposo que marxar divendres amb en Carles a passar el cap de setmana va ser un error. Però almenys el vaig deixar ben despatxat dissabte. Clar que dir-li dissabte tot el que vaig dir, i marxar per aquells camins plens de pols a peu, amb les sandàlies noves i el sol cremant-me arrossegant la bossa, va acabar d´una manera inmillorable coneixent la Rosa i el John que van ser tan amables de parar el seu jeep i acompanyar-me fins al poble. Són una parella encantadora, i he acabat passant un molt bon cap de setmana, i molt diferent del que em pensava.
Acaba de trucar-me el David A. plorant pobret. Deuen haver renyit fort segons sembla perquè m´ha demanat de dormir a casa meva. Vaig a preparar-li el llit i a veure què m´explica. No entenc com una parella que semblava indestructible ara passi per tot això. Sort que jo estic animada per ajudar-lo. Em sento tan bé després d´haver-li dit tot el que pensava a en Carles. Ha trucat al meu mòbil varis cops. Potser es pensaria que tornaria, ni que fos només perquè em portés a casa, però no em penso arrossegar mai més per persones com ell. Fora de la meva vida.
