Avui he decidit que havia d´anar a la platja. Estic una mica morena de braços després de passejar aquests dies per Castella amb en Quim. Ai en Quim! L´he trucat, volia saber com li anava amb en Jean. M´ha respost que tot bé. No és una resposta gaire àmplia, oi? Suposo que no tenia ganes de parlar del tema. M´ ha dit que em trobava a faltar, i és normal, després de tants dies junts com abans? M´agradaria que tornés a viure a Barcelona, tot i que sé que sempre puc comptar amb ell, però està tan lluny. I tampoc podem focalitzar la vida un en l´altre, perquè no pot ser. Ara em poso tendre, i això que tinc un dia força animat. Ah, el Quim m´ha dit que la camisa que li vaig regalar li encanta a en Jean. Espero que no li deixi. Ara li estic agafant mania a en Jean. No vull que faci patir a en Quim amb més dubtes. Però deixaré de pensar en ells. Avui el dia ha estat animat perquè havia a la platja gent més blanca que jo. A part ha trucat en Roger, i hem quedat, i s´ha comportat força. M´ha dit que presentia que havia tornat a Barcelona, m´ha fet força gràcia. M´ha dit si em venia de gust anar al teatre. Es veu que amb la Mònica no li va gens bé, vaja que els va fatal, i que havia comprat unes entrades pel Grec, per La Orestiada, però com havien discutit? Així que he sortit guanyant jo, perquè no m´ha deixat pagar-li l´entrada. Després hem anat a sopar, i he pagat jo. Com era tard, hem acabat a un estrany xinès per Entença/Paral.lel. Totes les taules eren plenes de xinesos. Nosaltres erem els únics catalans. Tot i que m´h a sobtat que havia un nen xinet que m´ ha dit que es deia Lluís. Curiós, oi? Doncs jo volia xerrar amb en Roger, i explicar-li una mica tot el del viatge, però em feia por portar-lo a casa. El restaurant ha estat un lloc neutral, tot i que ell no ha tingut gaire sort amb els plats que ha demanat, perquè no era el típic restaurant xinès que estem acostumats. Ha demanat de primer una amanida d´algues que picava. De segon unes empanadilles xineses que encara, però de tercer, les verduretes a la planxa feien plorar, perquè era com enciam bullit. I no havien diferents varietats de verdures. No era agradable ni a la vista ni al gust. Pobret. Sort que li feia anar menjant del que em portaven a mí. Jo de primer he demanat una sopa de tallarines, que estava prou bona, a part de ser enorme. Tenia el caldet com gust a bledes. De segon arròs estil no sé com, yanzoo, o alguna cosa així. Em quedo amb el típic arròs tres delícies. I de tercer les costelles agridolces que estaven boníssimes, amb gust com a caramel.En Roger ha tingut sort de la meva elecció.Per postres, sense preguntar ens han aparegut amb un plat de síndria. Cap a les tres hem marxat, i el lloc seguia ple de xinesos, perquè han anat entrant més i més. En Roger m´ha portat a casa, i no ha intentat res, tot i que ja volia quedar demà,però li he dit que no sabia què faria. Igualment demà tornen els Davids, o sigui que segur que faran alguna trobada aviat. I d´en Carles segueixo sense saber-ne res, i millor, només em donava disgustos.Aquesta frase m´ha quedat molt de vella, em faig gran. Però bé, fins febrer no és el meu aniversari.Espero que en el 2005 sigui millor que aquest any
