Divendres em va agafar l´obsessió per marxar que encara tinc. Vaig anar a una agència de viatges, però hi havia tanta gent, que no vaig poder suportar-ho. Tinc uns dies estranys. No vull veure a ningú però necessito veure a algú. I ara a sobre l´ordinador em fa el burro. De fet crec que dec tenir un virus. Ara he anat un moment a un cyber..Vinc de dinar amb els Davids. Han fet com un dinar de comiat. Volien agrair també, no ho han dit,però m´ho ha semblat, la nostra paciència. Així que ens han convidat al Roger i a mi. A la Mònica, la novia del Roger no, perquè estan una mica barallats. I també haig de dir que pot ser per culpa meva. No sé ben bé què m´he dedicat a fer aquests dies. Divendres paranoic, les agències de viatge plenes, volia agafar un vol per anar a Brussel.les, però l´ordinador tampoc em funcionava. Vaig rebre un missatget del Martí, i per alliberar.me de l´angoixa vaig anar cap a casa seva, i vaig deixar alliberar tot, vam passar una nit molt agradable, però ja està. Es això. Ell havia de fer coses, i a l´hora de dinar em tornava a trobar sola. Vaig trucar al Quim, dient-li que m´agafés ell el vol, que vull fugir, que no puc més, i bé, és un encant. En Jean ha de treballar la propera setmana, es veu que té forces reunions, i diu el Quim que com quasi no el podrà veure, i ell es podia agafar uns dies, doncs demà dilluns ve a Barcelona. Llogarem un cotxe i ens anirem. No sé on anirem però marxarem. Qui sap si cap Andalusia, Galícia, el País Basc, Castella?. Marxarem i ja veurem què passa. Serà una setmana per nosaltres. I després ? ja veurem. En Roger m´ha dit que fins la segona quinzena no té nena. Ell voldria venir amb nosaltres. Però no pot ser. Ja vaig fer-ho prou malament ahir dissabte. Em volia explicar tot el que li passava amb la Mònica, i vam acabar? No sé què em passa. No sé on tinc el cap, ni a què jugo, ni què vull. No seria perquè no estés servida de sexe després d´estar amb en Martí, però estic tova, i com jo en el fons m´estimo en Roger, però sé que com a parella no funcionem. Jo tinc clar que només podem ser amics. I hauria de tallar les seves aproximacions no tan amistoses, però ahir no el vaig saber aturar. Era com el comiat de les vacances. Crec que després dels dies rodant amb en Quim, marxaré amb ell a Brussel.les, necessito fer coses noves, diferents. Quan torni encarrilaré tot. Amb en Roger he parlat aquest matí, al llit. Potser no era el moment més encertat. Li he dit que havíem d´evitar que passés de nou, perquè ens fariem mal. Crec que m´ha entés. El que passa, que després havíem de veure´ns en aquest dinar a casa dels Davids. Ell estava molt trist. S´ha quedat mig adormit davant del sofà mirant la tele. Jo he marxat. Haig de preparar la bossa, i vull deixar la casa ben neta. Encara trobaré algun bitxet de tornada. Quin horror! I l´ordinador, doncs ja l´arreglaré. Em fa pena, perquè escriure aquí era una bona manera d´alliberar la meva ment, i potser l´única manera de no fer mal a ningú, perquè sense adonar-me´n , de vegades ho espatllo tot. Puc estar ben bé un mes sense tornar crec. Fins aquí em poden arribar els diners. Podria anar escrivint des de cybers, però no vull lligams, vull ser lliure, no pensar, res de rutines, encara que algú digui que jo tampoc tinc una vida de rutina, però és la meva pròpia rutina, i necessito trencar-la. Vull deixar de banda a tots. Suposo que estar allunyada em farà deixar de pensar en en Carles, que no diu res més. En Roger podrà oblidar-se de mi. Estaré apartada d´en Martí, que tampoc aporta res de nou a la meva vida. Es un bon amant i prou, però jo seria capaç d´encarinyar-me, i no em convé. No sé què em convé, però ara necessito una fugida. I llavors tornaré renovada, plena d´idees i de força. Potser canvio la meva vida, redecoro la meva casa, arreglaré l´ordinador, qui sap si coneixeré nova gent, potser trobaré el noi dels meus somnis, clar que aquest era l´Igor, bé, no vull pensar més. La Ninotchka marxa de vacances com tothom. Què poc original oi? Però no aniré a Lloret, ni a Eivissa. I tornaré en tres setmanes, un mes,qui sap. No gaire més, al setembre tornaré
