El que havia de ser un cap de setmana tranquilet, ha estat mogudet. Jo em veia al poblet de vida familiar, amb els nens i els gossos de la Rosa i el John. Divendres ja va ser això, però em tenien preparada una sorpresa. Dissabte va aparéixer de bon matí el germà de la Rosa. Quina casualitat! La veritat és que el noi no estava gens malament, i només dos anys més gran que jo. Era alt, castany i d´ ulls verds. A mi em va semblar que la Rosa i el Jonh volien fer de Celestinos. I així dissabte pel matí, tots d´excursió, ells dos, els nens, el germà i jo. Van dir que era una excursió facileta, perquè jo em vaig veure esbufegant al mig la muntanya, mentre els nens corrien amunt i avall, i el germà de la Rosa, l´Albert reia de mi. Per sort vaig superar l´excursió sense drames, tot i que vaig agafar agulletes, que encara tinc per cert. L´Albert anava amb el Jonh durant l´excursió, i vigilaven els nens. La Rosa i jo anàvem més endarrerides xerrant. La Rosa em deia que estava orgullosa de la seva família, però que m´envejava, perquè ella tant dedicar-se a la família, havia perdut molt la seva identitat. Jo li vaig dir que jo també la perdia i a sobre sense tenir el recolzament d´una família. Es veu que el paisatge ens inspirava temes trascendentals. Després la Rosa també em va parlar del seu germà, l´Albert, que no havia tingut gaire sort a la vida. Però els nens van interrompre aquesta bonica conversa. Vam menjar uns entrepans. L´Albert quasi no em parlava, no es dirigia a mi, parlava en general, sense gosar mirar.me els ulls. Jo tampoc li vaig fer gaire cas. I per la nit, la Rosa va dir que en Jonh cuidaria els nens, i nosaltres tres marxavem a un poble a prop de Festa Major. Ho vam passar bé ballant i bevent. La Rosa com conduia no va beure gaire, però l´Albert i jo vam descubrir una coincidència fatal amb el vodka, dic fatal perquè semblava que li havia pujat però no tant pel que va passar després. Vam ballar bastant, perquè la Rosa deia que com mai sortia, i a mesura que bevíem més vodka, jo notava com l´Albert cada cop m´agafava més a la mínima oportunitat. Cap a les 6 h crec que acabava el ball. De tornada en el cotxe, ells anaven davant, però la mà de l´Albert anava cap endarrera per tocar-me les cuixes. Jo em vaig apartar. No sé si la Rosa pretenia que entre l´Albert i jo neixés una bonica història d´amor, però no sé què pensaria d´una nit de sexe a casa seva, amb els nens dormint prop nostre. I jo no volia embolics, que ja tinc prou aventures. I en aquells moments entre l´excursió del matí, els bots que ens feia pegar la Rosa i el vodka estava extenuada., i només somiava en estirar-me en un llit i dormir. L´Albert va dir que marxaria d´hora pel matí, perquè volia anar als castells de Gràcia. A mi em va semblar que era com una rabieta perquè havia apartat la cama, però no li vaig fer cas. En canvi la Rosa es va preocupar com a bona germana, dient-li que sense dormir i begut com anava, no era plan de marxar cap a Barcelona d´hora. Quan vam baixar del cotxe, vaig comprovar que realment l´Albert anava fi. No sé si va ser per l´efecte del cotxe però caminava d´u na banda a l´altre. Jo vaig anar ràpid cap al llit. Sentia l´Albert a la dutxa. Ja estava quasi dormint quan em van picar a l´habitació. Vaig pensar que era l´Albert, tot i que seguia sentint l´aigua de la dutxa correr. Era la Rosa, que em demanava que l´ajudés. Es veu que plovia al menjador. Bé el cas era que vessava aigua del bany, i hi havia unes goteres increibles al menjador. Em va demanar que baixés al pis de sota a recollir l´aigua mentre ella intentava que l´Albert li obrís la porta del bany. La Rosa tenia por que el John es despertés. Al menjador realment plovia. I es sentien a dalt els crits de la Rosa i l´Albert, que no la deixava entrar. I clar, si no s´aturava l´aigua a dalt, malament. Finalment es va despertar el John, i em va trobar entre aquelles cascades d´aigua. Esverat va pujar cap a dalt. Els crits van ser molt pitjors. I segons em va explicar la Rosa, el Jonh va forçar la porta, i es va trobar la pica del lavabo trencada, i de mentres la banyera regalimant aigua, i com l´Albert el feia marxar histèric, el John va donar dos cops de puny a l´Albert. Finalment la Rosa va aconseguir posar-lo a dormir, i va anar parant aquella pluja del menjador. En John un cop recullida l´aigua va anar cap al llit sense quasi dir- me res. La Rosa va baixar plorant.
Diumenge em vaig llevar tard. La porta de l´habitació de l´Albert era tancada. Vaig trobar a la Rosa preparant el dinar, la vaig ajudar i vam anar cap a la piscina on eren el John i els nens. La Rosa intentava disculpar al seu germà , jo ja li vaig dir que tranquila. Quan vam tornar de la piscina l´Albert ja no hi era. Suposo que va marxar avergonyit. La resta del cap de setmana va ser tranquil d´activitats, tot i que es notava una tensió entre el matrimoni de la casa. Avui he tornat, i al migdia trucada dels Davids, que havíem d´anar a les festes de Sants. Era d´imaginar que apareixeria el Roger, com a bon veí. Hem passejat pels carrers, tot i que avui tampoc no estava animadíssim. També hem jugat a un bingo de carrer, però no ens ha tocat res. A les 2 h que tancaven les orquestres, el Roger ha insistit en anar a prendre una copeta a casa seva. Com estaven els altres, per sort, no ha fet de les seves. I a part, la cara que ha posat quan s´ha enterat que me´n anava a Lisboa amb un amic. El David Baix sempre ho vol saber tot. I s´ha fet tard, i demà haig d´acabar de preparar la maleta, i aniré cap a casa del Martí, perquè dimecres marxem en un vol a les 7.45. Hem d´estar a l´aeroport a les 5.45. Dormir poc dormirem, però aprofitar el dia sí
