He tornat, de fet vaig arribar a Barcelona dijous vespre, però fins avui no he tingut llest l´ordinador. Han estat uns bons dies, he variat del tot la meva vida. Ara enyoro molt en Quim, tot i que vam tenir una petita baralleta, o millor dit un fort malentès, just pel seu aniversari, bé el dia després,però tot ha acabat bé. I ell ja està amb el seu Jean, que és on ha d´estar,i jo aquí clar, era millor no anar a Brussel.les. No sé per on començar, i la veritat estic cansada. S´ha fet tan tard. Sort que l´Esther m´ha netejat l´ordinador de virus. I m´ha agradar conèixer aquesta noia. Divendres després del viatge, rentadores, posar ordre a la casa, vaig decidir que havia d´arreglar l´ordinador, però no sabia per on començar ni què fer. Els Davids tornen el proper dilluns, ells podien saber d´algú, però un divendres d´agost, a qui truques? No tenia ganes de trucar en Roger ni al Martí, i la Miriam, la germana del Quim va ser la meva salvació. Em va donar el telèfon de l´Esther, la informàtica de la seva escola, i ella ha vingut avui a salvar-me. Com ha estat complicat, l´he convidada a sopar, i ens hem quedat xerrant fins ara. Es una noia força animada, té un any més que jo, i hem congeniat la veritat. Pensava anar algun dia de la propera setmana a veure la Rosa i en John, la parelleta que em va ajudar en la meva fugida del Carles, però em fa por creuar-me amb ell, qui sap si es deixa caure pel poble. Però ara, després de conèixer l´Esther, potser me´n vaig de vacances amb ella i algú més. Ella vol anar a Croacia, m´ha ensenyat per internet algunes fotos, i ho desconeixia, però és un país preciós, però esperem, ja veurem. Estic engrescada en tornar a marxar, després d´aquests dies fora amb en Quim. Ho hem passat molt bé. En Quim em va dir dilluns que anàvem cap a Segovia. Jo li vaig dir que què se´ns havia perdut allà, que ens moririem de calor, però en Quim venia amb la idea al cap, i llavors no hi ha qui l´aturi. Em va dir que havíem de conèixer les Españes, que el centre no era només Madrid, i cap allà em va dur, en el cotxe que ens va deixar el seu pare.(la Miriam va oferir el seu vell Seat ibiza, però en Quim va pensar que moririem ofegats sense aire acondicionat, i a part corriem el perill que ens deixés tirats). I cap a Segovia falta gent. I la ciutat em va agradar molt la veritat. Tenen l´Aquaducte just al mig. Jo, ignorant de mi, pensava que quedava a les afores, però no, ben al mig. I la ciutat és plena d´esglésies, monestirs, té molt encant. Dimarts vam anar a visitar L´Alcazar, i explico això perquè crec que es podria fer algun forum d´internet del turista ?gorron?, perquè els dimarts s´entra de franc a l´Alcazar de Segovia. I dimecres vam anar a La Granja de San Ildefonso, i els dimecres l´entrada allà és gratuïta. I aquest dimecres passat vam estar al Palau d´Aranjuez, i els dimecres no es pagava. I a Madrid no vam tenir la sort, però el Palau Reial pots entrar gratis els dimecres. Com valia nou euros, i no se´ns havia perdut res allà, no vam entrar, algú dirà que era perquè som uns garrepes, però també es podria dir que ho vam fer perquè som republicans, tot i que vam visitar altres palaus, però no ens va fer gràcia pagar, total el pati per on van desfilar tota aquella gent el dia del casament de la Leti fins l´Almudena, ja el veiem des de darrera les reixes. Així que no vam entrar. Però tornant a la web del ?turista gorron?, es podria fer una, explicant els dies que no es paga per entrar a visitar alguns llocs. Vam arribar a la conclusió que els dimecres no es pagava als Reales Sitios que diuen ells, o sigui al Palau de La Granja, o el Palau Reial de Madrid o el Palau d´Aranjuez. En tot cas, és una idea que llenço a l´aire.
Doncs Segovia em va agradar molt. A part per la nit s´estava fresquet. I aquesta setmana, amb aquesta onada de fred i pluja, jo anava amb la meva jaqueta. Hem fet vida d´anar a dormir a una hora decent, llevar-nos més o menys d´hora, menjar potser massa, no ens hem estat de res. El vodka només el vaig tastar la nit de l´aniversari del Quim, i com va acabar tot. No només per culpa del vodka, va ser també perquè ell té aquesta mania de vegades de callar-se el que li passa, i quan ho explica, jo ja he fotut la pota. I bé, amb la bona setmana que havíem tingut a Segovia, Avila, Salamanca,El Escorial Toledo (que per cert em va meravellar, tot i que allà sí que feia una calor asfixiant).També ens vam escapar una nit a veure Cats a Madrid. Hi havia molts covers, suposo que ja és normal al mes d´agost. Vam seure a primera fila. Va ser una sorpresa d´en Roger. Va trucar al Corte Inglés, i va comprar entrades a la fila 3, ell no sabia que era com primera fila, perquè havien readaptat l´escenari, però va ser divertit que ens sortíssin els gats de sota els peus com aquell qui diu. Vam passar una bona estona, tot i que hi havia algun cantant desafortunat, però força digne, clar que em va agradar més a Londres, però va ser una nit maca. Va ser l´altra sortida una mica nocturna. Després aquesta setmana, el 10 d´agost, el dia del seu aniversari erem a Madrid. Vam anar a sopar de tapeo, i vam beure bastant vi, i després de copes, i un cop a l´hostal, va passar el que no havia passat en tots aquells dies, ens vam deixar portar pel desig o no sé. Vaig començar a fer-li pessigolles crec, i diria que va ser ell qui em va besar, però potser vaig ser jo. Per un moment vaig pensar en el Jean, i per això aquests dies havíem estat com germans, però jo tenia moltes ganes d´estar amb en Quim, i no volia que s´aturés, desitjava tornar a sentir els seus llavis recorrent tot el meu cos, i jo recorrer el seu, em moria per tornar a sentir les seves carícies, i aquella nit més que mai, volia fondre´m dins seu, i suposo que ell també em desitjava fortament perquè tot i l´alcohol que portavem a sobre tenia el seu membre vigorós, i cada vegada amb més força a mesura que xuclava els meus mugrons, i em tocava i jo era un regalim d´humitat càlida esperant-lo a ell. Va ser una nit fantàstica. Em va despertar una trucada al mòbil d´en Quim, ell va anar al bany, però no el podia sentir bé.Va tornar dient que ens havíem passat, i que no estava bé fer-li allò al Jean, que l´havíem traicionat, i que no hauria d´haver-lo temptat. I jo no sabia què dir clar, perquè era cert, però no era jo l´única culpable. I llavors va començar a parlar, i ho vaig entendre tot. Ell havia vingut amb mi de vacances per fer-me companyia, però també per allunyar-se d´en Jean, que li demanava una setmana per replantejar-se la seva relació, tenia dubtes. A mi ja em va estranyar que no es truquessin, però com només penso en mi, no vaig trobar-ho estrany.I passada la setmana, el dilluns, en Jean el va trucar, estava penedit, però en Quim li va dir que ara era ell qui s´ho estava pensant. Es veu que es van discutir. I jo que era provant-me uns pirates a una tenda no em vaig enterar. I dimarts, en Jean el va trucar per l´aniversari, i en Quim diu que es va portar una mica borde amb ell. En Quim estava resentit, i volia fer patir a en Jean. Llavors jo em vaig enfadar, i li vaig dir que no em passés les seves culpes, que si ell s´havia enrotllat amb mi per venjança, tot era cosa seva, i que a part, em podria haver explicat tot el primer dia. I ell va dir que ho va fer per no espatllar-me les vacances, i que a part, jo només tenia espai al meu cap per pensar en totes les meves penalitats amoroses que jo em buscava, perquè si acabava liada amb tios ximples, era perquè jo em deixava. I vinga a treure draps bruts. I en Quim va anar cap a la dutxa i em va deixar amb la paraula a la boca. Quan va sortir ell, jo m´hi vaig ficar i no ens vam creuar cap paraula. En sortir, hi havia una noteta sobre el llit. Estic al bar de davant esmorzant, en mitja hora marxo cap Aranjuez com havíem quedat. No sabia què fer, era per deixar-lo marxar sol, però jo m´estimo tant en Quim, i no volia acabar malament. Vaig anar al bar. Era a la barra. Vaig seure al seu costat, i ell com si res llegint el diari. Jo tampoc vaig dir res, sabia que era millor esperar. Un cop vaig haver acabat, va tenir el detall de pujar la mirada i dir-me si marxavem o volia arribar a l´hora de dinar com sempre. Vaig pagar i em vaig aixecar, i ell em va seguir. Vam pujar al cotxe, i va posar la ràdio. M´hagués agradat poder llegir el llibre que portava, però em marejo. I els dos callats, amb una tensió a l´ambient molt violenta. Un cop a Aranjuez, es va dirigir cap a Informació i Turisme. Jo callada. Era gratuit visitar el Palau, però a la Casita del Labrador ja no podiem entrar, perquè només podien entrar petits grups, i es veu que els dimecres de seguida quedava tot el dia ple, justament perquè no es pagava. En Quim va comprar dues entrades pel tren que et passeja cinquanta minuts pels jardins i la ciutat. Ni em va consultar si volia pujar. Jo en aquells moments l´odiava. Es cert que potser penso massa en mi, i no li pregunto pels seus problemes, bé que li pregunto però no massa, però ell també podria parlar. Jo no sóc adivina, no? Faltava mitja horeta pel tren, i ell es va posar a llegir el diari. I llavors va aparèixer una família catalana que vam conèixer a La Granja. Anaven un matrimoni, amb les filles ja grans, i una àvia grandeta però animada. A La Granja portaven l´àvia amb una cadira de rodes que deixen per a gent gran o impedida. La mare era una dona molt xerraire, que a La Granja,l´altra setmana, ens va informar que ens havíem afegit al grup guiat sense pagar. Ells també. Jo ja vaig veure que alguna gent portava unes enganxines verdes, però no sabia què era. Li vaig dir a en Quim, però ell va dir que no fes cas. Després vam veure com la mare de la família parlava amb una conserje, i en Quim li va preguntar què passava. I ella ens va dir que li havien dit que l´entrada era gratuïta a La Granja, però si volies guia s´havia de pagar. Que ells tampoc ho sabien, però que li havia dit la conserje que no es preocupés que havia més gent sense enganxina que amb. Acabada la visita en Quim i el pare d´aquesta família van voler donar propina al guia, però va dir que ho tenien prohibit. Però seguim amb el dia d´Aranjuez. En trobar-nos, a la família els va fer molta gràcia. En Quim els va saludar amb el cap, i es va posar a llegir el diari. I jo vaig estar parlant amb les dones sobre el que havien visitat ells. Va arribar el tren, i vam seure amb ells clar. I llavors en Quim la mar de simpàtic, i parlant de mi com si jo fos la seva dona o la seva parella. No entenia res. Fins i tot va intentar agafar-me la mà, i jo la vaig apartar. Per sort, anaven dient per megafonia explicacions, i una de les filles feia callar a la mare des del seient del davant. Acabat el passeig ens vam acomiadar de l´agradable família, dient allò que es diu de a veure si ens veiem per Barcelona. I llavors, eren les dues. Jo volia visitar el Palau, però en Quim em va fer pujar al cotxe per anar a dinar. Jo seguia enfadada per una banda, però per altra desitjava arreglar-ho tot perquè al dia següent tornavem cap Barcelona, i després ell cap Brussel.les, i en Quim és l´única persona del món en qui puc confiar plenament. I vaig decidir començar a fer jo les paus. I vaig començar dient-li ?Quim, t´estimo? I després crec que més o menys vaig dir « T´estimo, no saps fins a quin punt, i vull que siguis feliç amb en Jean o amb qui tu vulguis. Vull el millor per a tu. Perdona´m si de vegades no t´escolto prou? I ell em va tapar la boca i em va acariciar el cap ?jo també t´estimo molt tonta i vull que paris de trobar imbècils que et fan mal? I em va fer un petonet als llavis. Jo li vaig dir que el sexe entre nosaltres, es podia considerar una extensió de la nostra amistat, però que era cert que si estavem aparellats, no estava bé per respecte a les nostres parelles. Ell va fer que sí amb el cap. I em vaig posar a plorar. Ell em consolava dins del cotxe. ?Per què plores?? Jo li vaig preguntar si realment em desitjava o per què anava al llit amb mi sent gay. Ell va dir que jo era especial, que no tot és tan quadrat. Jo li vaig dir què sentia tocant els meus pits acostumat com estava a tocar pectorals plans. I ell va dir que podia semblar estrany però que li encantaven els meus pits, i me´ls va tocar descaradament. Jo li vaig apartar les mans. I ell va dir, m´agraden perquè són teus. Jo li vaig dir que si no fos homosexual li demanaria de casar-nos. Ell va riure, i fariem la millor parella de l´any, però hem de seguir com sempre, com amics, com germans, amb aquesta relació tan nostre, i que ningú més pot entendre. Li vaig preguntar si tornaria amb en Jean. I em va dir que sí, però que no sabia fins quant. I em va dir ?Puc tenir moltes relacions, però tu sempre hi seràs carinyo? I va sortir a la conversa el fantasma del Michel. I vam acabar plorant tots dos. En Michel i jo hem estat els grans amors del Quim a la vida, de diferent manera és clar. I es van fer les tres, i nosaltres al cotxe, sense dinar, i sense veure el Palau. Vam decidir anar a menjar alguna coseta. Vam tornar a trobar la família catalana dinant. Ja li vaig dir al Quim que encara serien del meu barri, i després on els diria que estava el meu maridet. Ell va somriure, dient ?viatges de negocis, amb això sempre quedes bé?. Em va suggerir que els escandalitzés dient-los que de fet era el meu amic gay de feia anys, però que de tant en tant ens aparallàvem. I jo vaig dir, com si fóssin rucs oi? I li vaig tirar el tovelló a la cara. I ell em va treure la xancleta per sota la taula, i la va aixecar a l´aire, amb la mala sort que el cambrer venia per darrera, i se la va trovar a la cara. Jo em petava, i ell després de la vergonya que va passar també. Deia que el podia haver avisat, però com reiem. Les aigües havien tornat al seu curs, i per la tarda vam passejar romànticament agafadets de la mà pel Palau d´Aranjuez mentre sentiem les explicacions del guia. En el nostre grup, per variar tornaven a estar la família catalana amb l´àvia a la cadira de nou. Estava encantanda mirant les làmpares. La veritat és que les sales són precioses. Una que era la sala de fumar del rei, era tota imitació de l´Alhambra. I una altra era tota plena de porcel..lanes a les parets. Molt carregat i llampant tot. Sostres pintats estil neoclàssic o rococos, un impacte visual de riquesa i color, però jo em sentia bé de nou amb el meu Quim. Era el nostre últim dia de vacances, perquè dijous havíem de tornar, i era dia de quilòmetres i de comiat. La nit de dimecres vam fer un sopar tranquil, i ens vam adormir abraçats, res de sexe, per respecte a en Jean, tot i que reconec que hagués desitjat que hagués passat alguna cosa. No sé si en Quim també, però en tot cas havíem de descansar pel viatge, així que em vaig esforçar per dormir-me, tot i que em vaig despertar cansada després d´una nit de somnis eròtics amb en Quim. Somiava que ell començava a besar-me i jo l´apartava. Després era jo qui el besava i muntava sobre seu, però ell m´apartava. I jo em girava d´esquena, i llavors ell m´atacava pel darrera i jo m´apartava. Em vaig llevar suada i humida, amb la sensació de no haver descansat, i de fet no estic segura si amb tant somni alguna cosa va passar, perquè ell també es va aixecar xop de suor, i procurant no despertar-me, tot i que jo ja estava desperta, va fugir cap el bany, com per acabar el que no havia passat aquella nit. Vaig estar temptada d´aixecar-me, obrir la porta i ajudar-lo, però em vaig masturbar al llit mentre ell ho feia al bany. Ell pensaria amb en Jean?, en mi?, un mascle imaginari musculós? Estic segura que ell em va sentir , però com si res va obrir l´aigua de la dutxa, i va sortir al cap d´una estona ja afaitat. Em va fer el petonet de bon dia, i em va dir que em preparés. Em dutxava i plorava com una bleda. Em vaig vestir i agafa la M-30, l´A2, i a fer carretera. Vaig obrir el meu mòbil, que havia tingut apagat tots aquest dies. Missatges d´en Roger, al final preocupat per si estava bé, i missatges eròtics d´en Martí. Poc variat. Vaig escriure al Roger dient.li que tot anava molt bé, i que em perdonés per haver-me desconectat tant. I vam arribar a Barcelona, i en Quim va tornar cap a Bèlgica. Em va dir que anés a visitar-los, i li vaig prometre que ho faria, però em fa pal veure´l amb el Jean, almenys fins que no passin uns dies. Així que no sé què faré.
