Ja he tornat de Lisboa. Tot ha estat molt bonic sí, sí, sí. Llàstima que al final no anés amb en Martí. Feina. Això em va dir el dia abans de marxar, de fet m´ho va dir quan vaig anar al seu pis amb la maleta. Però que no em preocupés, no volia espatllar.me les vacances, i aniria amb la seva germana, la Júlia, que ja la coneixia de la nit aquella després de Hedwig a La Paloma, de fet el dia que vaig conèixer al Martí. Em vaig emprenyar una mica, la veritat, li vaig dir que em podria haver consultat. Però ell va dir que no es podien perdre els diners del viatge, i que li havia semblat la millor solució. En aquell moment va ser com un gerro d´aigua freda. Volia marxar a casa meva, però va dir-me que no podia deixar a la Júlia penjada ara. I que ell ens portaria a l´aeroport . Ell volia jugar, però jo em vaig dedicar a beure´m el vodka del seu moble bar. Ell insistia en anar cap el llit, i es posava carinyós, però jo em vaig mostrar la mar d´interessada en el que feien per la tele, mentre bevia per calmar-me. Finalment em vaig dormir al sofà. El Martí em va deixar allà, i em va despertar a les 4.30 perquè em dutxés. Com havia dormit poc i degut el vodka, tenia el cap poc clar . En Martí estava seriós en el cotxe, li havia fallat al llit aquella nit, suposo, però ell m´havia fallat en el viatge. Va posar la ràdio i vam anar a recollir la Júlia. Ella estava tota animada, parlant de Lisboa, s´havia comprat una guia corrents?Jo intentava seguir-li la conversa en un to emocionat, i crec que va quedar força convincent. En Martí seguia mut, i un cop a l´aeroport, va parar a la terminal i ni va baixar a treure les maletes. Jo em vaig acomiadar amb un Adéu , no treballis gaire, i un ràpid petó a la galta. La seva mirada va ser de mala llet, i em vaig alegrar de que no vingués amb mi. I la Júlia i jo vam anar a facturar. L´espera a l´aeroport va ser llarga, davant d´un cafè, i la Júlia parlant i parlant. Un cop a l´avió, la son em va vencer, i ni vaig provar aquell panet amb pernil i formatge que ens va posar la TAP. La Júlia seguia llegint la guia, i sort que vaig dormir una mica perquè tenia em va preparar un dia força mogudet de ruta. Lisboa és una bonica ciutat, té un encant dins l´aire decadent, però aquells terres de rajoletes, i les constants pujades i baixades em van fer arribar a la nit feta pols.
Ara vinc de casa dels Davids. M´han convidat a sopar ansiosos per saber com m´havia anat per Lisboa. Per sort, en Roger tenia nena i no ha vingut, tot i que ja em va trucar ahir per la tarda, i va semblar força content en saber que havia anat amb la germana del Martí finalment. Segueix obsessionat amb mi, i això és perillós. Ara mateix estic esgotada. M´haig de fer el llit. Han tornat els dies de pluja. No podré anar a la platja. Espero no desanimar-me.
