Un nou matí de platja. De fet he anat a l´hora de dinar, perquè he pensat que hi hauria menys gent, i n´hi havia, i era tranquileta, però cap a les quatre han començat a arribar famílies amb nens que han tingut la idea de posar-se prop meu. Hi havia una nena especialment xisclona que s´enfadava perquè no li inflaven la barca, i crec que els meus possibles instints maternals han desaparegut avui mateix, tenir una criatura així cada dia, no sé si ho resistiria. Jo era força bona nena, hauria de buscar un pare que hagués estat un infant exemplar, tot i que els nens massa quiets preocupen també, o si son massa bons i repelents fan ràbia. Molt complicat el tema de la maternitat. En tot cas seguiré deixant córrer el rellotge biològic de moment. Potser jo tampoc seria una mare gaire exemplar? Em miro i em veig una mica morena, tot i que potser no ho sembli, però jo em noto el canvi de color. Tot i que també m´estan sortint uns vermellets a les cames. Es com una mena d´al.lèrgia solar de la meva blanca pell. Ja em va passar l´estiu passat. Si demà segueix, no podré anar a la platja. Una petita motivació que trobo, i s´ha d´espatllar. Potser sembla una tonteria, però anar a la platja em relaxa (si no topo amb nenes xisclones). No penso gaire, m´estiro i estic mig dormida, notant els càlids rajos de sol penentrant la meva pell. I després vaig a l´aigua, i és una sensació tan renovadora. M´agrada estar-me dins l´aigua, nedar una mica fer el mort, contemplar el sol reflexat en el mar, i jo dins d´aquella inmensitat. Tot i que un dia sortiré i veuré que m´han fotut la bossa, i ja l´haurem liada, perquè la Filomena té una còpia de les meves claus, però no hi és. Potser li hauria de donar un joc als Davids, ara que han tornat. Estaven molt cansats m´han dit, però tornaven encantats.
Jo al final he quedat amb en Roger, però demà no ho faré. Em fa por que pensi que pot tornar a sorgir alguna cosa entre nosaltres a part de l´amistat. La gent pot malinterpretar les coses, i més quan està enamorada, veuen el que volen, i això és molt perillós. M´ha trucat dient-me que al carrer Bailen, per les festes de Gràcia feien La verbena de la Paloma, i que li feia gràcia anar perquè coneixia a algun músic, que per cert, finalment no ha saludat. Hi havia molta gent, molta gent gran, però ell ha trobat alguns coneguts del Liceu, i fins i tot he descobert algun actor famoset de TV3; igual que ahir al Teatre Grec, que estaven uns quants davant taquilla esperant la seva invitació, o el que passa en aquests casos,que els deixen entrar al final, i els fan seure per on es pot. Ja ho he vist alguna altra vegada. Jo mai he estat una actriu prou famosa per fer-ho, tot i que no sé si ho faria això, de com ets actor demanes de no pagar. Clar que de fet es podria mirar com la gent que treballa en el metro, que ni ells ni la seva família paguen; o si treballes a Fecsa, que no pagues llum, o si treballes a Iberia tens uns quants viatges gratis o a molt reduït preu... En tot cas, diumenge nosaltres portavem la nostra entrada, pagada pel Roger per cert. I avui era gratuït evidentment. Com hem arribat justets, no teniem gaire bona posició, I l´hem vista de lluny, i tot i anar sonoritzats, costava d´entredre a algun cantant. I a sobre,he enxampat en algun moment a en Roger més atent a la meva cara que a l´escenari. Jo semblava que la mirés, però estar a Gràcia sentint sarsuela, m´ha fet recordar la pobra tieta Maria, i m´ha entristit una mica. Pensar en els morts no és agradable, no per ells clar, és per mi mateixa, que els trobo a faltar a tots. Acabat el primer quadre, no he pogut evitar anar a buscar un vodka al bar, amb l´excusa que feia calor, i he deixat a en Roger vigilant les cadires. Havia d´animar-me. Me l´he pres ràpidament, perquè no em veiés, com una nena petita, i m´he posat un xiclet a la boca, i m´he sentit millor, pensant que ell no sospitaria res. Per dissimular he agafat una Coca-cola light i per ell una cervesa. Així he aguantat millor la resta. Quan ha acabat la sarsuela, ell es moria de gana, i hem marxat corrents a una terrassa propera a fer un mos. Així m´he evitat la peregrinació que cada any acabo fent pels carrers de Gràcia. Molts anys m´ha passat, i ara semblarà que tingui mania a aquestes festes, quan sé que són molt importants per a molta gent, però jo, acabo sembla voltant sense parar entre la gent i la calor, sense aconseguir romandre massa temps seguit en algun carrer en concret, i normalment acabant el passeig sense haver passat pel carrer del primer premi. Mala sort? Desorganització? Una mica de tot. Ara em queixo, però segur que hi tornaré per anar veient com han guarnit els carrers. I si no marxo, després aniré a les de Sants, i al setembre a les de Poblenou. Cada any igual, però en el fons m´agrada aquest ambient de festa major de carrer, preparades amb la il.lusió dels veïns, m´agrada més que la Mercè, on no hi ha aquest caire familiar i entranyable que tenen les festes majors de barri, on veus que la gent es coneix. Botiguers i veïns organitzen orgullosos els actes, i conviden a tota la ciutat a anar-hi. Veig que al final m´ha animat això de les Festes de Gràcia mira. A part, també hem tingut la sort de trobar uns amics del Roger, que han acabat seient amb nosaltres. Eren divertits, i han evitat que en Roger fes cap mena d´aproximació perillosa. El noi m´ha fet riure amb les seves ocurrències la veritat. I com no viuen gaire lluny meu, hem tornat tot passejant per l´Eixample. Jo li he dit al Roger que no calia que donés voltes per mi, i que anés cap a Sants, i la parelleta ha dit que i tant, que passaven per davant de casa meva. Crec que aquest detall final li ha espatllat els plans. Però no és culpa meva que ell tingui amics que viuen prop meu, no?
