Ahir finalment com en Bernat va a la seva, vaig decidir quedar amb en Juli, i no em vaig negar a anar a prendre alguna cosa a casa seva, tot i que m´imaginava què passaria. Va ser una tarda intensa. Es un noi molt interessant. El que passa que ja torno a dubtar que en prengui com alguna cosa més que una peça a caçar. Es d´hora per precipitar-se, però em va sorprendre que a les 9 i algo, que ja estàvem més relaxats, em digués si volia que m´apropés a l´estació o a casa en cotxe. Jo li vaig dir que podíem sopar juntets. I ell va dir que llavors com tornaria. I jo vaig somriure dient que pensava dormir al seu costat. La cara em va semblar estranya, i llavors em vaig aixecar del llit disposada a posar-me la roba i marxar. Ell llavors va començar a dir ´pajarito, pajarito, no te vayas´ De vegades tenen cada sortida els nois. Em va fer un petonet, i va trucar al telepizza. Tenia la nevera buida. Una casa molt maca i decorada amb molt de gust, però la nevera buida. Em fa la impressió que en Juli només volia impressionar-me amb el cotxe, el restaurant, la casa, i portar-me al llit. Un cop sopats em vaig posar carinyosa, i vam tornar cap al llit. Ara, quan hi penso crec que potser vaig forçar les coses. Aquest matí quan ell s´ha llevat per anar a treballar jo també m´he despertat i m´ha deixat a l´estació del tren.
Ara, l´ he trobat pel xat, i m´ha parlat poquet, semblava que només per educació. I jo ja no puc més de disgustos. Hauré de prendre´m les cites com aventures i prou. Riure una estona, passar una estona agradable i ja està. Res d´encarinyar.me. Igualment, hauré de deixar de veure al Bernat. Em fa massa mal cada vegada que el veig. Amb el Juli, ja es veurà, perquè ha estat la il.lusió de pocs dies, i perquè suposo que inconscientment era una excusa per lograr abandonar el Bernat, de qui per cert no en sé res. Potser ha decidit acabar ell amb tot sense dir res. Em dol pensar això, però ja que jo no tinc el valor de dir prou, potser m´anirà bé que ell decideixi allunyar-se
Què complicada és la vida! Sempre pensant què pensaran els altres. No sé si actuem per intentar encertar el que volen els altres. Jo seguiré sent jo mateixa, i fent el que cregui, encara que no pari de pegar-me patacades. I quan no pugui més marxaré amb en Quim que em mimi uns dies. Crec que sí que vull anar a Londres amb ell. Ara no el puc trucar perquè dorm, però ho he decidit. Necessito uns dies fora, perquè aquí no me´n surto
