Ahir vaig sortir a passejar sense cap disfressa. No era seriós anar passejant sola com la dona gelosa i abandonada pels carrers de Poblenou, esperant veure en Bernat. De fet, no erem més que amics, clar que tampoc es menteix als amics. Jo anava tota l´estona mirant el mòbil per si em deia que anés a casa seva o deia alguna cosa, però res de res. I per fi va sonar el mòbil,però era en Martí. Deia que marxava un parell de setmanes a Suïssa i que volia veure´m. Vam anar a sopar al Centre de la Vila, com ell viu per allà. I el que vaig veure em va deixar gelada. Dirigint-me cap el Centre de la Vila vaig veure el cotxe d´en Bernat aparcat per allà. O sigui que no estava a casa.Tot era bastant sospitós. M´havia mentit. Vaig estar temptada de deixar-li una noteta al cotxe perquè sabés que l´havia pescat, però no ho vaig fer. Vaig trucar-lo i el mòbil seguia apagat. Vaig anar cap al Centre de la Vila molt dolguda perquè enfadada tampoc era la paraula. Em sentia enganyada, però vaig intentar dissimular davant d´en Martí, tot i que vaig beure sense parar. No vaig tenir millor idea que intentar superar-ho fent-me la coqueta amb en Martí, que em va seguir el joc, i va estar la mar de satisfet en veure que no oposava cap resistència en anar a fer una copeta al seu pis, i vaig deixar-lo gaudir del meu cos a la seva habitació, de nou aquell Van Gogh, de nou sexe sense l´amor que jo pretenia, sexe per recuperar energies, sexe per oblidar, perquè amb en Martí hi ha un apreci, però mai arribarem a res més. Jo intentava deixar-me endur pel plaer físic, però el dolor dels meus sentiments i la cara d´en Bernat dins del meu cap,no em deixaven passar-ho bé del tot. En Martí s´esforçava, però jo tenia tot un seguit d´imatges poc eròtiques, el cotxe aparcat, en Bernat al costat de qualsevol noia al cinema o potser al llit. Em vaig intentar animar pensant que era capaç d´estar amb un altre home que no fos en Bernat, i que començava una nova etapa, l´etapa de no deixar-me enganyar més, de tornar a ser la Ninotchka alegre, la Ninotchka desitjada i no la Ninotchka rebutjada; i en Martí seguia muntant-me i jo volia sentir-me una altra, i vaig treure´m en Bernat del cap, i finalment vaig aconseguir implicar-me en el joc del sexe. Tot i això m´he llevat de nou preocupada. En Martí m´ha despertat d´hora, havia de marxar cap Suïssa. Jo he pujat a un autobús. Veia el cel blau del nou dia que començava, el nou dia d´una nova etapa, el dia de tornar a començar sense en Bernat. La gent anava a treballar. Jo tornava a casa per descansar després d´una nit de sexe com a medecina a un amor ple de mentides, a un amor frustrat. Potser no havia escollit el millor bàlsam però vaig fer el que em va venir més a mà. I mentre era a l´autobús un sms del meu estimat ´ Carinyet, ahir tenia el mòbil apagat, ja saps que estava d´infermer. Avui també em quedaré amb ell, però tinc ganes de veure´t divendres´ He esperat a la tarda per contestar. L´he trucat quan calculava que ja hauria plegat. He parlat seria, i li he comentat que havia vist ahir el seu cotxe. I llavors clar, la resposta que esperava, que l´havia deixat a un amic. I a part m´ha dit si no hauria desconfiat d´ell, que ja sabia jo que es moria de ganes de veure´m. Li he dit si volia que l´anés a veure a casa seva avui , i ha dit que no, que encara estava fluix el company de pis. I el cas que no me l´acabo de creure, però l´he dit que d´acord, que divendres quedem. Ja sé que és de tonta això, però necessito veure´l ni que sigui una última vegada, necessito abraçar-lo per darrer cop, notar els seus llavis recorrent el meu cos, estremir-me de plaer sentint-me unida a ell. Hauria d´haver-lo engegat, o dir-li que no estava interessada en seguir la nostra relació d´ aquella manera, però he estat incapaç. Fa aquella veu que tan m´agrada, i sóc incapaç d´acabar amb ell
