Aquest cop la trobada amb en Bernat no va ser tan genial com altres vegades. Va estar bé sí, però potser va ser la meva percepció de tot el que va distorsionar una bonica nit d´amor (per dir-li d´alguna manera, perquè potser ell la definiria com una nit d´amistat, feeling i sexe). Doncs qui sap si els meus resentiments envers ell no em van deixar gaudir de la nit d´ahir. Al final vaig anar a casa seva. Em va enviar un sms dient que se li feia tard, que anés a casa seva però tindríem la casa per nosaltres dos. Vaig arribar, vaig picar a l´interfon i vaig sentir la seva veu propera, ja el tenia per mi una altra vegada. Mentre pujava les escales, anava pensant si realment valia la pena veure´l per després patir tant lamentant la seva absència. Cada cop que el veig augmenta el meu carinyo, aquesta maleïda droga d´atracció fatal, i cada cop després de la nostra trobada ell s´allunya més de mi, o això em sembla, però després em torna a hipnotitzar amb les seves paraules. Tot és tan complicat. I ja era davant la seva porta oberta. Vaig entrar, i ell em va dir que anés cap a la cuina. Estava fent uns frankfurts. Petonet de rigor, i un somriure. Em va preguntar si volia sopar, i li vaig dir que sí, tot i que no tenia gaire gana. Li vaig preguntar pel seu company de pis, i em va dir que com sortia amb la noia aquella que jo vaig anar a l´aniversari, doncs que algunes nits l´abandonava. Quan li vaig preguntar si feia molt, va concentrar-se en els frankfurts dient que no gaire. Jo li vaig dir que me´n alegrava que la gent anés trobant la seva mitja taronja, tot i que no podia deixar de pensar en per què no m´havia dit abans això del seu company de pis. Tenia por que em colés al seu pis? Sortiria ja el company amb aquella noia quan estava malalt? A qui portaria al Bernat a casa quan estava sol? O potser no portava a ningú, simplement volia estar sol, sense la meva presència, volia allunyar-me perquè jo no pensés que es comprometia amb mi. Però li era còmode tenir sexe fàcil de tant en quant, i algú amb qui compartir alguns problemes. El que va ser flipant va ser la seva resposta quan li deia que me´ n alegrava que tothom anés trobant la seva mitja taronja, em va dir que algun dia també ens arribaria a nosaltres. Em va deixar sense paraules, i va seguir dient que no m´enfadés per les seves paraules, però que era la realitat, que ens esperava algú encantador, tot i que de mentres ens havíem trobat. I ja tenia llestos els entrepans. Vam seure al sofà i va posar la tele. Li vaig demanar que l´apagués, perquè preferia parlar. Va dir que si podia posar música, potser una mica contrariat, d´això no n´estic segura. Mentre sopàvem va treure el tema que intentaria anar aviat a Equador, que volia moure ja aquest tema, i més ara que veia que el seu company de pis no trigaria gaire a marxar amb la noia. Em va dir que ell no podria suportar el lloguer sol, però que li feia pal viure amb segons qui, que amb el seu company ja estaven acostumants l´un a l´altre. Va riure dient que menys al llit eren la parella ideal. Jo no parlava gaire, hagués desitjat que em demanés d´anar a viure amb ell, o que em proposés acompanyar-lo a Equador. Seria capaç de deixar-ho tot per anar amb ell. Clar que de fet tampoc deixaria tantes coses aquí a Barcelona, deixaria un pis solitari, i bé també algunes persones que m´estimen i es preocupen per mi: la Filomena, els Davids, la Miriam, i com no, en Roger que sempre em cuida, tot i que tenim aquest petit problema de diferent manera d´enfocar la nostra relació. Jo pensava en això tot bevent al cervesa, el meu frankfurt semblava que fos immens perquè no s´acabava, mentre en Bernat ja l´havia acabat, i anava pel segon bikini. Em va dir que em veia pensativa, massa pensativa, que si no em trobava bé.Li vaig dir que sí, i ell em va dir que ell no, tot i que feia bona cara. Va somriure dient que estava malalt de desig, i em va agafar la mà i la va posar sobre el seu membre vigorós enardit preparat per la guerra. Jo estava una mica freda, però ell va apartar les restes del meu frankfurt, i va començar a besar-me i acariciar-me. No estava massa receptiva però ell va aconseguir allunyar-me de les meves cabòries, i un cop més em vaig deixar endur pels seus encanteris sexuals. Vam anar cap el llit, i va portar-me a una cadena multiorgàsmica. Després no em podia adormir. Un cop va acabar ell, es va adormir-se en un instant sense donar-me més joc, ni conversa, ni carícies, es va girar cap a l´altra banda i va caure en el profund món dels somnis. Havia estat bé, no em podia queixar, però jo ja pensava en el comiat del dia següent. Quan tornaríem a veure´ns? Desitjava abraçar-lo pensant que potser aquell sí seria l´últim cop que el tindria al meu costat, però no vaig fer-lo per no despertar-lo. El despertar ha estat brusc. Es veu que ell ahir no va connectar l´alarma del mòbil, i feia tard a la feina. Estava nerviós. M´ha fet vestir amb presses i sortir de casa. M´ha donat un petó als llavis, i m´ha dit que anava tirant ràpid que feia tard, que ja ens trucaríem, i m´he quedat sola amb el fred húmid de Poblenou. Pel meu costat passaven les criatures que es dirigien a les escoles. Estava abatuda. He obert el mòbil. Un sms del noi del xat, en Juli, em deia que se´m trobava a faltar en el món virtual. Què maco! He agafat un bus. He intentat pensar en positiu. Per què havia de ser l´últim dia que veia en Bernat? El cel era blau des dels finestrals del bus. He vist l´edifici supositori o torre de les Aigües, després el teatre Nacional. Quantes coses es veien pel carrer Almogàvers. A l´altra banda Zeleste. La ciutat estava com sempre, amb cotxes, gent anant a treballar, no li importava la meva relació amb en Bernat, jo sóc un punt més dins del seus habitants, i tots tenen els seus problemes i il.lusions. El pont de Marina, el tranvia. Tot seguint el Passeig de Sant Joan amb el seu Arc de Triomf. Allà he baixat, i cap a casa. He contestat a en Juli, amb tot el passeig en bus me´n havia oblidat. He xafardejat per internet, però tampoc tenia ganes d´escriure, i al final he acabat al llit. Quina poca esma de res! He dinat una mica i he anat al super. No és gaire distret ja sé, però m´ha servit per treure´ m una mica del cap en Bernat
