Avui el Bernat no ha dit res de res. Cap trucada, cap sms. Jo tampoc he donat senyals de vida, però podia haver-se preocupat una miqueta. El que sí s´ha preocupat és en Roger. M´ha trucat a les tantes perquè tenia ganes de xerrar. Li he explicat el que em va passar, i ha vingut fletxat cap a casa meva. Ha passat per l´Opencor, crec que m´ha dit, i ha aparegut amb una capseta de bombons. Pobre, segueix colat per mi, tot i estar amb la Mònica. I a sobre hem hagut d´acabar discutint, primer tot anava bé, però després s´ha posat molt pesat dient que en Bernat no em convenia, que què era allò d´amistat i sexe, cap compromís, però que em volgués només per ell? I que si no es preocupava per mi, que em mereixia algú millor. Jo li he dit que si em convenia algú com ell. I ha dit que clar, que ell no m´abandonaria d´aquesta manera. Suposo que en el fons és veritat, però no volia escoltar-lo més. Li he recomanat que s´ocupés més de la Mònica, i no es preocupés tant per mi. I llavors vinga a plorar apa, que té la llàgrima fluixa aquest. Dient que ja sabia que no es portava bé amb la Mònica, perquè sí que li agradava, però no com jo, i que ella debia saber-ho perquè algun cop mentre feien l´amor, se li havia escapat el meu nom. He intentat consolar-lo, però ell llavors ha aprofitat per besar-me que quasi m´ofega. He intentat separar-me, i ell m´apretava ben fort fins que l´he mossegat. No m´ha donat més opció. Ha intentat disculpar-se, dient que jo el feia embogir, però li he donat la capsa de bombons migbuida i l´he fet fora de casa. Li he dit que ja parlaríem un altre dia, si sabia comportar-se.
No sé què em passa que mai puc tenir cap relacíó normal amb cap noi. Deu ser culpa meva? Perquè si em passa sempre, potser vol dir que part de la culpa és meva. No sé què fer amb en ROger, me l´aprecio, però potser li convindria no veure´m ni saber res de mi una bona temporada. No li veig més solució. Voldria ser feliç amb en Bernat, que em fes cas, que en Roger m´oblidés. No hi ha cap lampareta màgica on fregar per demanar això?
