He tornat avui de la muntanya. Per què tornar diumenge com tothom? Quina tonteria! El que passa, que ahir em va trucar en Bernat. Va dir que havia tornat d´hora per veure´m. Jo li vaig dir que tornava avui, i va insistir molt que tenia ganes de veure´m. Jo li vaig dir que en tot cas avui, perquè la Rosa i el John ja comptaven que em quedaria amb ells fins dilluns. No sé si es va molestar, perquè va dir-me que avui em trucaria, i l´únic que ha fet és enviar-me un sms dient que estava cansat de la feina, que el dia havia estat complicat, i que millor dimarts. No sé si és per castigar-me o què. Jo he estat per dir-li que dimarts no podia, però tinc tantes ganes de veure´l que li he dit que molt bé, que l´esperava a casa. Sóc una tonta! Però no puc evitar-ho. Totes els meus propòsits de fer.me la dura a la merda. He trucat a la Rosa dient-li que no havia pogut resistir-me ni un dia. Ella ha dit que malament, però que ja sabia que no era fàcil. Ara no hi vull pensar més. Demà a veure amb quina cara em rep. Però ja ho sé. En Bernat quan està amb mi és un sol, un encant, el príncep blau, i em diu coses boniques, i em fa carinyets, i em fa sentir la seva princesa, i jo m´ho crec. Però després em fa aquests lletjos, que no entenc res. Té por al compromís? Jo tampoc li demano matrimoni. Vull estar més amb ell, per poder-nos conèixer millor. I ell, amb això de l´amistat i el feeling, no sé, potser l´únic que vol és sexe, i com a part puc resultar divertida, encara millor. I em manté a ratlla per no fer-me il.lusions, però tampoc m´aparta. I jo sempre espero que anirem a més, i això és una passa endavant i una enrera
Ha estat bé estar amb la Rosa i el John i els crios. Un ritme de vida molt diferent al meu. Realment tenir nens et fa la vida molt diferent. Són una companyia i una ilusió per viure, però també una feinada. Els nens només volien que els ensenyés cançons, a la vora del foc, o els expliqués contes. I jo, tornant a la meva infància recordava els contes que m´explicava ma mare, els de sempre. I el meu pare, que barrejava varis contes. A mi m´encantava que la Caputxeta passegés pel bosc amb la Blancaneus, i trobessin a Dumbo pel bosc. Les barreges de tots els personatges ens encantaven a l´Agata i a mi. Quins bons temps! Em va agradar veure la carona d´il.lusió dels nens a la fosca, esperant embalidits les meves paraules. Em vaig sentir tieta per uns dies jeje. I la Rosa i en Jonh també esperaven saber com acabarien aquells desgavells de contes. El que em va sorprendre, va ser una mirada del John. No vull donar-li importància, però vaig notar-li una mirada diferent ahir nit . Notava la seva mirada penetrant, clavada en mi, una mirada no de simple interès en la història. Vaig mirar-lo i en veure´s enxampat va desviar-la, i es va posar vermell. Però millor no pensar-hi, ja tinc prous problemes. Tot i que aquesta nit, donant-li voltes al tema Bernat m´ha costat dormir. He anat a beure aigua a la cuina, i ha aparegut ell. Quin susto m´ha clavat. He fet un bot. I m´ha agafat, i m´ha dit tranquila. Ràpid ha tret la mà de sobre meu, com amb vergonya. Ais, si ho analitzo, no m´agrada. M´ha preguntat si em trobava bé. Li he dit que només tenia set. Ell anava en calçotets i samarreta. M´ha dit que gràcies per alegrar el cap de setmana a ell i la seva família. M´ha abraçat i m´ha fet un petó a la galta. I s´ha apartat ràpid de nou. Ha somrigut. Aquell noi, en Carles va ser ben tonto de deixar-te escapar, però m´alegra perquè així et vam poder conèixer. I a part tu et mereixes el millor. Jo no sabia què dir. Llavors va somriure. No facis cas a la Rosa si intenta col.locar-te al seu germà Albert. M´agradaria poder ser família teva, però aquell ja ho vas veure, et destroçaria el bany. I va riure. I llavors va marxar cap l´habitació tot desitjant-me bon viatge, i dient que m´esperava aviat. Bé, tampoc s´ha de malpensar. Jo crec que ell estima molt a la Rosa, i li dec caure bé, i ja està. El dec intrigar, clar, però res més, espero.
En resum un bon cap de setmana, si no ho hagués espatllat en Bernat trucant-me
