I me´n vaig de sopar romàntic. Tinc ganes de veure´l, però reconeixeré que no tantes com em pensava. Deu ser que en el fons no puc oblidar les mentides, el patiment, però vaig a passar-ho bé, avui no vull lamentacions ni llàgrimes. Vull ser feliç. Tant costa? Sé que la felicitat no es basa només en l´amor, però és un factor important, tot i que jo potser li dono massa importància. Hauria de saber-la buscar en altres coses per després no desmuntar-me de la manera que ho faig. Hi ha altres coses al món, i més avui en dia. No cal viure en parella i formar família, et poden omplir altres coses. Tot això és per la xerrada que he tingut amb la meva veïna la Filomena. Ella diu que torni a cantar, a fer teatre, que no amagui més el meu talent. Bé, potser ella exagera. Diu que no puc perdre la vida corrent darrera de Bernats desaprensius. I que si ha d´arribar una persona meravellosa, ja ho veuré, ho notaré. El cas és que m´ha deixat més desorientada. Jo no sé que espero. He tingut una vida de relacions variables. Un amor rus que em va abandonar sense paraules. I després no he aixecat cap. Potser estic sent massa dura en aquest resum, però és que sembla que busqui una estabilitat, la que vaig perdre en morir la meva família.
Me´n vaig que encara faré tard
