´Lamentablement estarem uns dies sense veure´ns perquè marxo aquest cap de setmana a una casa rural amb uns amic. Et trobo a faltar carinyet. Recorda que ets només meva´ Aquest ha estat el sms d´avui d´en Bernat. El final ja és massa. Ara sóc seva. Jo sóc tan bleda que l´he trucat per quedar avui ni que fos. No m´ha agafat el telèfon. M´ha escrit més tard dient que no podia i que demà tenia futbol, però que no m´enfadés. I jo enfadada no estic, només és que el trobo a faltar, i prou. No sé per què segueixo fent-me il.lusions.
He pensat en marxar a veure la Rosa i el John aquest cap de setmana. Així jo també estaré a la muntanya.
I a l´obrir aquest matí la porta de casa, he trobat la maleida capsa de bombons a mitges. He estat per llençar-la a les escombraries. Com començava el dia!
L´altra cara de la moneda ha estat un ram de flors que m´ha arribat a casa una mica més tard. Era d´en Roger. Una targeta de disculpa l´acompanyava. Jo volia anar refredant la nostra relació, però he hagut de trucar-lo per dir-li que gràcies i que acceptava les disculpes. M´ha promès controlar-se d´ara en endavant. Jo li he suggerit de perdre una mica el contacte, però m´ha dit que no podria suportar-ho, que no li fes allò. I ara què faig? Potser hauria de marxar cap a Brussel.les amb en Quim per desconnectar. Però només podria ser uns dies, no em puc apalancar indefinidament allà. A part què faria allà? Tinc el meu francès una mica rovellat. Bon jour, a això hi arribo, i una mica més. Ho pensaré, tot i que en Quim insisteix molt que hi vagi. I també insisteix en que engegui a prendre pel sac al Bernat. O almenys que no sigui tan depenent d´ell. Però sóc incapaç de considerar-lo d´una altra manera. Podria ser com l´esporàdic que visita el meu llit, però el problema és que per a mi és el meu gran amor
