Porto uns dies amb l´estòmac poc fi. De fet ahir estava fatal. Ara sembla que començo a resurgir una mica, però estic ben dèbil. No tinc forces de res. Estic com una mica marejada, però almenys sembla que han parat les meves anades i vingudes al bany. Sento ser tan gràfica.
Doncs aquí estic tancada a la meva casa- presó, en especial al bany. Tot va començar dimarts. Potser vaig menjar masses pipes, però també m´ha dit la Filomena que corre un virus que està atacant a molta gent. DOncs dimarts voltant per Poblenou vaig començar a trobar-me malament. Vaig anar tranquilament des de casa. Em vaig posar l´abric, semblava que no tenia fred. Notava la frescor de l´aire a les galtes i m´agradava. I vaig passejar per la Rambla de Poblenou. Quin lloc tan encantador! M´agradaria viure allà. No pel Bernat, que em dóna bastants disgustos, però pensar que era el barri de ma mare, i que jo hi torno. Vaig passar per davant de la seva escola. Les monges del barri, a la mateixa Rambla. QUina gràcia! Però el que m´agrada és veure-la sempre animada, amb gent de totes les edats passejant, comprant, als bancs. A les rodones sempre hi ha algun grupet. D´altres segueixen el seu passeig tot saludant-se. Es com un poble dins la ciutat, i a mi m´agradaria formar-hi part. Alguna fulla dels plataners per terra, bicicletes pel carril-bici. El fred no espanta a les persones, tot i que les terrasses dels bars són recollides. Vaig veure un cartell. Una sarsuela, La Dogaresa. La fan aquest cap de setmana. Em va recordar la tia Maria. I vaig tenir ganes d´anar-hi. A en Bernat li agradaria venir? No sé per què penso sempre en ell abans de fer una cosa, segur que ell poc em té en els seus pensaments. Vaig estar per anar a comprar les entrades, però vaig notar com un mareig, i vaig haver d´entrar precipitadament a un bar directa cap al lavabo. Era un bar libanès crec. Els cambrers es van espantar de veurem tan blanca.
Ostres, em marejo de nou. Pararé una mica
