Porto uns dies de masses emocions per dir-ho d´alguna manera. Avui potser hauria d´estar alegre i alliberada, o estar trista i desconsolada, i no sé ben bé com em sento perquè l´he deixat, he deixat a en Bernat per sempre. No ha estat una cosa premeditada, però he tingut l´oportunitat. No sé d´on he tret les forces, però no penso deixar que em trepitgin. Em mereixo algú que m´estimi de veritat, i sino, doncs no em fa falta ningú. Ara el cap em dóna unes quantes voltes. Una mica massa de vodka.
El dinar amb els Davids ha anat bé. Els he explicat la declaració d´en Martí, perquè ha trucat a mig dinar. VOlia saber si havia pensat en ell, que no em precipités, però que volia recordar-me que m´estimava. No entenc a aquest noi. Sempre semblava ser una ànima solitària que tenia altres objectius a la vida diferents a l´amor, entregat a la seva feina, i que en tenia prou amb trobades de sexe ardent per satisfer el seu cos, però que el que realment omplia la seva vida era la seva feina, i ara aquest amor tan fort cap a mi. No l´entenc. Els Davids m´han dit que faci el que senti, però que no em fii, que no em volent veure patir. Ells han reconegut que els hagués agradat que funcionés la meva relació amb el ROger, perquè era el seu amic, però que ja es veia que no podia ser. M´han recordat que dilluns és el seu sant per cert. Ells avui anaven al cinema, però com m´ha trucat l´Esther a qui feia dies que no veia amb un plan més marxoset, han dit que res, que marxés amb ella, que ells estaven apalancadets. A part demà els torno a veure. El plan de l´Esther era sopar i anar més tard al Be good, un local de Poblenou que avui celebrava el dotzè aniversari. Jo no volia sopar per no passar-me, després del virus, i llavors ella ha dit que podia anar a casa seva. En arribar allà estava el novio i el suís. La taula era plena d´embutits i torrades de pa amb tomàquet, i això que havia de ser un sopar light. Hem passat una estona agradable, i després hem pres alguna copeta. Cap a les tres hem anat al Be good on ens han regalat un cd amb motiu dels dotze anys. L´Esther esperava trobar a allà a altres coneguts, però la que ha trobat primer a un conegut he estat jo. El local és petit i estava molt ple, però al costat de la barra: en Bernat. M´ha somrigut, i s´ha acostat per fer-me un petó als llavis, i li he girat la cara. Ell s´ha enfadat i m´ha cridat ´ah ja veig que ara prefereixes la companyia dels estrangers´Li he dit que no era això. Que si ell no era fora Barcelona. I m´ha dit que havia canviat d´opinió. I que jo si que era una mentidera dient que estava malalta, i aprofitant que ell era fora, quedar amb qualsevol tio. Tot això amb la música, la gent passant amunt i avall. Li he dit de sortir a fora a parlar, i en Bernat ha dit que no calia parlar res, que ja veia que li donava porta, i que tenia ganes d´estar amb altres nois. M´ha fet una ràbia. Li he dit que no era això, que si l´havia de deixar era perquè l´estimava massa. Però ell m´ha dit ´ja desapareixeré de la teva vida si és el que vols. Ara vaig cap al fons que m´esperen´I m´ha deixat amb la paraula a la boca. I què havia de fer, seguir-lo? No m´ha donat la gana. Sabia que allò era la fi de les meves il.lusions, però no valia la pena. M´he demanat un vodka, i he intentat fer la millor cara possible.´L´Esther volia que li expliqués què passava, `li he dit que s´havia acabat però que la festa seguia. El suís també volia saber què passava, però li he dit que no valia la pena parlar-ne. Hem estat ballant. Han vingut coneguts de l´Esther, i jo em sentia la reina de la pista. No veia en Bernat, potser ell si m´estava controlant, però m´era igual. Fora de la meva vida d´una vegada. Un problema menys. El novio de l´Esther estava cansat, i ells marxaven. El suís m´ha dit de quedar-nos més, però he passat de tot. L´he vist una mica llençat, i avui jo no tinc ganes de res. Així que tots cap a casa, cadascú la seva, i en Bernat suposo que s´ha quedat allà, però m´és igual. COmença la meva vida sense el Bernat. Una vida plena d´il.lusions. Prou patir per algú que no ho mereix. Tornaré a ser l´encantadora i alegre Ninotchka. S´ha acabat la Ninotchka trista pel Bernat. Potser torno a caure en la tristesa per algú altre, però per ell ja no. Forma part del passat. No m´ha costat tant com em semblava. Em sento prou animada per seguir endavant
