Vinc de celebrar el sant del Roger. He intentat estar el més animada possible, i he begut una mica massa. No estava de gaire humor per culpa del que vaig fer ahir. Vaig caure de quatre potes de nou. Ahir vaig anar amb els Davids a veure la sarsuela aquella de Poblenou. La sala estava de gom a gom, però ells tenien entrades perquè coneixien a una noia del cor, crec que una veïna o no sé, el cas és que va fallar una persona, i vaig aprofitar l´entrada. Va ser distret la veritat. Un bon nivell, i això que en principi el cor era gent amateur, però gent de totes les edats, entregada, forces assajos suposo. Decorat i vestuari molt maco. Entre els solistes hi havia barreja pel que em van dir, però realment per exemple la noia que feia de Dogaresa i la Rosina tenien unes veus treballades i dolces, amb expressivitat. No era gens fàcil cantar allò. Jo mateixa, amb la temporadeta que porto. No faig res de res a part de consumir-me entre amors i vodka.Em deixo portar pels sentiments i no faig res de profit. I ahir vaig tornar a fer-la. Tots els meus plantejaments d´abandonar en Bernat a la merda. Va ser una bona idea anar a la sarsuela perquè ho vaig passar bé, però la mala idea era anar al barri del meu estimat, perquè a la Rambla sempre es troba gent, em deia en Bernat. I clar, allà me´l vaig tornar. Sortia del teatre amb els Davids. Anavem a buscar el seu cotxe per anar cap a casa, i el vaig veure en la distància. Hi havia varies opcions. a)Fer recular als Davids.b.1) Passar pel seu davant com si no el veiés, b.2) passar pel seu davant i girar-li la cara; c.1) Passar pel davant, saludar i seguir; c.2) passar pel davant, saludar-lo i aturar-me. En pocs segons vaig pensar molt com veieu. Finalment vaig dir als Davids ´el Bernat de cara´ I ells van dir, tu com si res, anem al cotxe. Però vaig triar c) que era saludar. I ell em va somriure, i em va dir ´crec que ahir no vam tenir gaire bon dia´ I em va fer un petó als llavis. No vaig mirar als Davids, però puc imaginar la cara que feien, perquè em van dir ´Ninotchka reina que hem de marxar´ I els vaig dir ´aneu, aneu, ja aniré jo sola cap a casa´ Ells van marxar emprenyats com m´han dit avui, perquè els feia ràbia que aquell s´aprofités de mi. El cas és que no vaig anar cap a casa meva, sino cap a casa en Bernat. Em va començar a dir que havia pensat tant en mi, i a fer-me petonets i carícies, i jo que em deixava, i me´l vaig creure, tot i que sabia que era una actuació seva més, que ell em vol tenir segura per quan li interesso i prou. Però jo em vaig deixar portar per la humitat dels seus llavis, la dolçor de les seves carícies, el calor del seu cos. Potser necessitava una sessió més de sexe pel comiat definitiu. Ara que estic lluny d´ell penso que no em convé perquè ja em torno a obsessionar, però ahir, dormir el meu cos contra el seu, els seus braços rodejant-me em feien sentir feliç, com en un somni. I avui el despertar amb presses de nou, ha desfet el somni. S´ha acomiadat ràpid amb un ´ens veurem aviat oi princeseta?´ Això pot voler dir d´aquí a una setmana. He reconegut la seva mirada, de fins que en torni a tenir ganes. Ho he vist. Ara ja no em pot enganyar. I m´ he sentit tan estúpida. Ho he passat bé, però no em compensa el patiment dels propers dies.
I per complicar-ho més tot, el Martí que volia dinar amb mi, que necessita veure´m, que per què no ens escapàvem a Nova York pel pont a veure musicals. I jo només he tingut la brillant contesta de dir-li, que si, que com a Lisboa, que em trobaré després al seient del costat de l´avió a sa germana o qualsevol company de feina seu, o qui sap qui. M´ha dit que era cruel i injusta amb ell, que havia canviat i que volia demostrar-m´ho. I li he dit que ja no era el moment, que ho sentia, però que jo encara tenia el Bernat al cap, i l´havia tingut al llit aquella mateixa nit. I tot això per mòbil. No sé com he anat tant a sac amb ell. Ha pagat ell per tots, potser no m´he comportat, però ell tampoc ha estat un sant. I després de tot això aquesta tarda intentant trobar algun regalet pel Roger. Li he comprat un jersei. No tenia cap idea millor. I anar a sopar amb ell, la Mònica, que aquests van i venen segons sembla. També ha vingut l´Helena amb la seva novia actual, uns companys músics. Jo he segut amb els Davids,que a sobre m´han fotut bronca per anar ahir amb en Bernat, i el pijtor és que tenen raó. No ho podia suportar. I després prenent una copa en Roger un altre cop fent-me més cas a mi que a la Mònica.Estava d´un humor fatal per culpa meva, per què vaig haver de cedir amb en Bernat? I ara pots comptar quan tornaré a tenir notícies d´ell. Però ja no puc més. He trucat al Quim, a qui he despertat per cert, però per sort el tinc acostumat a certes excentricitats meves, però no sé què en deu pensar en Jean de la germana adoptiva d´en Quim. Li he dit si puc anar a Brussel.les, o si encara podria ser possible la idea d´anar a Londres. Haig de marxar. No puc més. Ja sé que fugint no soluciono problemes, però potser tornaré amb més ànims. Potser m´hauria de disculpar amb en Martí, més que res pel meu to de veu, però tampoc vull que pensi que és cap porta oberta. Els seus somnis de casament poden passar a ser somnis que jo sóc una psicòpata assassina i què? O pot somiar qualsevol altra cosa. No entenc com algú pot canviar tant de cop i volta. El cas és que avui al migdia ha sortit de dins meu la Ninotchka més desagradable que es pot imaginar. No vull convertir-me en un monstre per culpa d´en Bernat. Podria deixar la feina de protèsic d´una vegada, i marxar a l´Equador per un any o per sempre, quedar-se allà i casar-se amb una noia del país, i que sigui molt feliç allà. Com treure- me´l del cap? L´Igor tot i desaparéixer de la meva vida, em va costar oblidar-lo una mica. De fet, crec que si aparegués potser em llençaria de nou als seus braços sense explicacions. Sóc dèbil, molt dèbil. No em sé fer valer. En Quim sempre em diu que em valori, que em faci estimar, que no em deixi trepitjar, i jo com si sentís ploure. Buscant l´amor, la companyia . Potser hauré de tornar a la vida cràpula, anar de llit en llit com ells volen, abandonant els sentiments, deixant de banda el romanticisme, i buscar altres alicients a la vida. O qui sap si hauria d´emigrar d´aquesta ciutat. Avui a la festa un noi parlava d´un sorteig per obtenir la green card a Estats Units. No he parat gaire l´orella, qui sap. Clar que què faria jo allà? Treballar al McDonalds?
