Ahir per la nit vaig tenir febre, però avui ja no. Igualment segueixo amb la dieta d´arròs bullit. Tot una mica trist. En Quim al final no ha vingut a Barcelona, tot i que ha estat trucant-me cada dia. Els Davids deien que anés a casa seva i no sopés, però no ho veia clar, encara em sento dèbil. Però ara mateix, aquí sola al pis, em sento sola, i crec que agafaré un taxi i me´n vaig cap allà. La prova que estic millor és que he netejat el pis. Volia netejar-lo de virus i febrades. Crec que em sento millor de salut, i encara que no pugui beure ni menjar, estar amb gent m´animarà. I segur que farà que comenci millor el 2005. No tinc gaires ganes de fer balanç del 2004. Hi ha hagut de tot, tampoc em vull penedir de res, la vida és per viure-la i equivocar-se, encara que tampoc sempre. Ara ve el 2005. Vull deixar enrera els amors inestables, i haig de valorar haver retrobat antics companys com en Roger, els Davids, haver conegut millor la Miriam, haver trobat en la Filomena a part d´una veïna una tieta. En Quim sempre seguirà al meu costat. Aquest any també he perdut la meva amiga l´optimista. Això sí que m´entristeix. Em sap greu tot el que va passar amb el Carles. Sort que ara ell només és passat. La pena és que a la meva amiga no li tindré més, ni els seus savis consells, ni els seus ànims, però qui sap si des d´algun lloc me´ls envia, perquè avui mateix em sento amb forces, i amb ganes de començar amb bon peu el 2005. Intentaré trobar un taxi, potser serà difícil. No vull trucar perquè em vindran a recollir en cotxe, i estaran a mig sopar. Em pintaré una mica, encara faig mala cara, i em posaré qualsevol cosa. Nooo, em posaré un vestit i mitges. Acabo d´obrir la finestra, sembla que al carrer no fa fred. Em posaré maca per tenir una bona entrada d´any.
