Avui quasi no he parlat amb el Marc, perquè coincidències de la vida. Anava al dentista i es veu que li fa pànic, i dels nervis no es trobava gaire bé. I dic coincidències perquè jo també anava al dentista avui. I també he tingut mitja cara adormida durant hores. Es una sensació molt desagradable. Però em consola pensar que demà he quedat amb ell al vespre de nou. Estic massa enganxada. No sé per què faig volar el meu cap. Aniria a viure a LLavaneres? Em presentarà al nen? FIns i tot em fa gràcia això del nen. Si ho sabés en Roger em mata. Però ara em sento disposada a tot. Clar que ens hem de conèixer millor, però el cor em diu que tinc la felicitat molt a prop
Crec que vaig a decorar la casa per Nadal. Estic animada a fer-ho
