Encara estic als núvols pensant en el Marc. La llàstima és que aquest matí s´ha acomiadat de mi fins dilluns, perquè li toca el nen. Però el record que tinc és tan bo, que crec que podré esperar. Em sento tan feliç d´haver-lo conegut. Es com un somni haver-lo conegut. Ell em dona alenades de vida, noves energies. I sembla que és mutu. Portar-lo ahir a prendre una copa a casa meva era com una invitació al meu llit, però era el que necessitàvem per completar una fantàstica nit. I finalment es va quedar a dormir amb mi, em va abraçar d´una manera tan carinyosa mentre em feia carícies , que em feia pena adormir-me per no poder gaudir-les. Però estava rendida de passió. No sé com li haurà anat avui a la feina, perquè li he enviat un missatget i només m´ha contestat ´maquíssima, muas´. Potser estaria cansat, però content. El cas és que hauré d´esperar una mica a veure´l. I per ajudar-me a fer l´espera més curta, encara que no en sap res, el Roger m´ha obsequiat amb una entradeta per Rigoletto al Liceu. Ho he passat tan bé!! A part de que m´encanta aquesta òpera, els cantants ho han fet genial. El muntatge fugint del clàssic, no m´ha convençut, i he sentit a alguns liceistes criticant-lo, dient que per això millor un concert. A mi no m´ha entusiasmat però tampoc diré que era merdós com deia un altre. Estaven els Davids amb la Mònica per allà. En acabar hem anat a esperar al Roger. Els Davids ens han convidat a casa seva, però el Roger ha dit que estava molt cansat, i la Mònica ha marxat amb ell. Ja a casa dels Davids, no he pogut evitar explicar-los que havia conegut al Marc. He rebut un sms d´ell, i suposo que m´haurà canviat al cara, perquè a partir de llavors tot han estan preguntes,i he hagut de confessar. Per sort no hi era el Roger, perquè sempre li resulta violent saber que estic amb algú. Tot i que ha aparegut a casa dels Davids, dient que després d´haver portat a la Mònica a casa s´ havia desvetllat. Molt sospitós, però ningú ha fet preguntes. El cas és que ens hem enredat a jugar al Pictionary i ho hem passat molt bé. Clar que jo estic en un estat d´ànim que fins i tot ho passaria bé jugant a futbol americà per exemple, que no tinc ni idea de com va ni res. Estic massa contenta per espatllar-ho. Sé que realment no conec gaire al Marc, però de moment tot d´ell m´agrada. Sé que té un fill, i això compromet més les coses. Però ja tinc ganes de poder-lo conèixer. Serà un dels nens que va veure la Mamita que em va llegir el futir amb els cocos? Va dir alguna cosa de un hombre en la nieve. I al Marc li agrada molt esquiar. Però no sé acabar-ho de lligar tot, però podria ser ell l´home que espero. No volia fer-me il.lusions tan ràpid, però no puc tornar enrera. El meu cap vola i vola.
En Roger m´ha acompanyat a casa. Jo li he tret el tema de Rigoletto per no caure en altres temes. Quan baixava del cotxe, però, m´ ha preguntat com m´anava la meva vida amorosa. Li he contestat que creia que bé, li he fet dos petons i he marxat corrents. Li explicaré tot d´aquí unes setmanes. De moment esperaré per si de cas.
