Estic fluixa i dèbil. Ahir estava bé, vaig anar a mirar unes tendes, i de cop i volta vaig començar a sentir unes punxades terribles a l´estòmac. Vaig sortir al carrer per veure si em passava, però m´anava marejant fins sentir una sequera angoixant al coll. Vaig correr cap un bar i em vaig precipitar a vomitar al bany. No havia esmorzat res estrany, ni pesat, però tothom pot tenir un mal dia. Vaig pensar que em passaria. Vaig demanar una camamila al bar, però em trobava marejada. Em vaig sentir amb por de tornar a casa. Volia tornar a casa, cada vegada em trobava pitjor,però tenia por de sortir a agafar un taxi i caure rodona enmig de la gentada. Desesperadament vaig trucar a en Roger. Ell vindria a salvar-me. Sona potser com exagerat, però em trobava molt malament, francament malament. Vaig vomitar de nou mentre l´esperava en aquell bar. Els minuts no passaven, i finalment per sort va entrar ell al bar, tenia un taxi a la porta. En Roger portava una tovallola i unes bosses de plàstic per si m´agafava per vomitar més. Vaig passar una tarda fatal, el meu cos no acceptava ni l´ aigua. L´estòmac a cops l´expulsava, i jo a cada cop d´estòmac creia que perdia el coneixement. Potser no caldria ser tan descriptiva, però feia temps que no em trobava tan malament. Els metges estaven colapsats, es veu que hi ha força gent amb aquest virus intestinal i altra mena de virus. El metge va recomanar dieta d´arròs, tot i que fins avui no m´he animat a tastar res, i una horrible beguda que en Roger va preparar-me amb llimona, aigua i bicarbonat. En Roger ha estat un àngel fent-me d´infermer. Va haver de marxar perquè tenia Rigoletto, però acabada la funció va venir a passar la nit amb mi. Vaig agrair tenir algú que em cuidés perquè estava tan dèbil. I de fet, encara ho estic avui. M´he passat el dia entre el llit i el sofà, sense fer res de bo. Ara he entrat a mirar el correo, però em fa por estar-m´hi massa estona. El dolent serà demà. Quina entrada d´any. Jo no em veig amb cor de prendre ni una gota d´alcohol, ni de menjar cap sopar especial, ni tinc ànims de prendre el raim corrents. No sé què faré demà. Potser millor decidir-me demà. Crec que tornaré a dormir. No paro de fer-ho. De fet, ara també m´he connectat amb la curiositat de veure si estava en Marc al xat, i evidentment no hi era. Es igual. No valia la pena. No vull desanimar-me més. Ara ja en tinc prou amb el meu virus estomacal. Suposo que ara em tocaria menjar una mica més d´aquell arròs insípid, a veure si em senta bé o no. Quina manera d´acabar l´any.Malalta! Sort que almenys em sento una mica millor.
