He acompanyat a la Filomena a l´aeroport, en tren, però l´he acompanyada. Després del que em va explicar de les catarates i el gos. Ahir ho vam passar bé sopant, com vam riure, com vam fer correr el vi. Vam anar a un libanès, i al final quan sortia la noia a ballar la dansa dels set vels, la Filomena i jo al seu darrera. Després li vaig dir que anàvem a fer una copeta. Ella deia que no tenia edat, però jo ni cas. I vaig tenir la brillant idea d´ anar a un karaoke. Ella no canta malament del tot. Va voler fer una de la Rocio Jurado. I té gràcia eh? Havia un sopar d´una empresa allà, i ens van convidar a seure amb ells. Si haguéssim volgut, tant una com l´altra teniem pretendents de totes les edats. Però nosaltres anàvem a passar-hi bé i riure, i vam riure força amb aquells homes. Vam arribar tardíssim i una mica borratxes, però ben contentes.
I jo demà matí ja marxo cap a la muntanyeta. Ja tinc joguines pels nens, unes arrecades molt mones per la Rosa i una bufanda pel John. Ahir li vaig regalar a la Filomena un jersei modernet perquè el llueixi a Sevilla. Havia pensat en comprar-li alguna coseta de roba interior, però no em vaig atrevir per les talles. També vaig comprar joguines pels fills de la Miriam, encara que els hi donaré per Reis. Ja posats a gastar. Es la ruïna! Em falta algun regal pel Quim i el Jean que venen per Cap d´Any. Pel Marc no sé si comprar-li res. Tot és tan recent. Encara no sé res d´ell. Potser com es va acomiadar fins dilluns, no pensa donar senyals de vida. Però si t´agrada molt algú, alguna cosa fas, no?Jo penso bastant amb ell, tot i que aquest cop no em vull obsessionar. Igualment segueixo preocupada per haver estat tan clara parlant. Em fa por haver parlat massa. Els homes s´espanten. Bé i les dones també. Diguem que en general les persones s´espanten davant plantejaments que semblin seriosos, a no ser que caiguin en la trampa de l´amor, com estic caient jo últimament. Ara que sí aquest cop la cosa no funciona, ja no ho intento més. Em limitaré a viure la meva vida, tenir les meves amistats, i en tot cas, de tant en quant deixar que algun esporàdic em faci no oblidar els plaers sexuals. Res de repetir gaire, que t´enxones. Ais, és que tinc com un presentiment que en Marc també fugirà de mi. Es la tònica d´aquest últim any. L´única excepció és en Roger, ja m´agradaria ser capaç d´estimar-lo com ell m´estima, i poder ser feliç amb algú en parella; però no sé a qui espero. Els deixo anar entrant en la meva vida, i ells en surten quan em descuido. Potser el problema és que em capfico massa. Ara ve Any Nou, època de replantejar-se les coses. Jo per Cap d´Any encara no sé ni què faré. Em portarà el Marc a alguna festa? Ja m´agradaria ja. Els Davids segur que en preparan alguna i compten amb mi. El Roger hi anirà amb la Mònica suposo. Encara que el dia 1, anem tots dos a veure Mar i cel. La Mònica no ve. Espero que no li senti malament
I paro de pensar i escriure, que ara tot em sembla complicat. Vaig a preparar el que m´emporto demà. Hauré d´anar abrigada. L´ únic que em fa una mica de pal d´anar allà, és trobar-me el germà de la Rosa. Crec que ve el dia de Nadal. Però haig de sentir-me contenta de poder-me sentir integrada en una família. Seria com la tieta de la família. Però no una tieta grisa i amargada, sóc una tieta lluminosa, la tieta bohèmia, la tieta divertida, la Ninotchka. Visca l´autoestima! I bon Nadal a tothom!
