He tornat avui d´allà amb unes ganes terribles de saber d´en Marc, li he enviat un missatget dient-li que arribava per al tarda. He pensat que potser volia quedar, però no m´ha contestat. Tampoc ha aparegut pel xat, i a hores d´ara ja no l´espero. Em temo el pitjor. No que li hagi passat res, sino que fugeix de mi. Un altre que s´escapa. Però no em vull preocupar abans d´hora. Podria trucar-lo, però no em dóna la gana. Avui em sento orgullosa, i no em penso rebaixar en trucadetes. Si passa, ell em perd, no jo a ell. No sé si sona gaire convincent, però intentaré creure´m les meves paraules.
Vaig a dormir. Em sento estranya a casa després d´aquests dies envoltada de gent. Quin fred feia allà per cert. Ho vaig passar bé. Es tan maca la ROsa. El John també, però... De vegades em fa por la seva mirada. Però tot molt bé. FIns i tot em van arrossegar divendres a la Missa del Gall. Es la tradició allà. DOncs res, jo a la Missa aquesta, i a cantar nadales, i els dels bancs d´aprop es van girar a veure de qui era aquella veu. Em va fer gràcia la veritat. Després de la missa van treure els porrons i les pastetes, i em van presentar a altra gent d´allà. Un Nadal diferent la veritat. Abans havíem fet cagar el tió amb els nens. FIns i tot havia un regalet per a mi. Uns guants!
Ais, i aquest Marc que no em diu res
