Ja està. Marxo dijous cap Londres. En Quim vindrà des de Brussel.les sense en Jean. En el fons ho prefereixo, perquè podrem estar més un per l´altre.
Avui he actuat impulsivament per no caure en un mar de llàgrimes, i així m´ha anat. He arreglat tema vols, he anat a mirar anoraks tot i que no he trobat l´adequat per Londres. He quedat també una estona amb la Miriam, que m´ha donat el regal de Nadal d´en Quim, perquè ell no vindrà a Barcelona per Nadal, vindrà per Cap d´Any. La Miriam m´ha posat al corrent dels preparatius del casament. M´ha preguntat pel Bernat. L he posada al dia, i m´ha dit que el deixi ja. Que què era allò? M´ha preguntat pel Roger clar, i quan li he explicat sobre les declaracions d´amor ferm d´en Martí deia que no em fiés ni un pèl. Caram, ella els despatxaria a tots. També l´ he parlat del Juli, el noi aquell d´internet que va desapareixer un cop va aconseguir el seu objectiu. Llavors m´ha fet un comentari que m´ha molestat. M´ha dit que el dinar car li hauria sortit més barat que una prostituta de luxe. Li he dit que no es passés, i ella ha dit que era broma, però me l´ha fotuda. M´ha dit que era per animar-me, i que aprofités de provar diferents homes, que estava molt bé portar una vida promiscua amb control. He intentat fer-li entendre que jo pagaria per estar feliç amb el Bernat de per vida, que no miraria cap altre home, però que el destí no m´ho posava fàcil, i que ara estava en un moment on no m´omplien aventures variades, que volia una estabilitat, i que si ella havia tingut sort refent la seva vida, doncs era molta sort donat com són la majoria de nois amb qui et trobes, que no calia caure en tòpics de que tots són uns mentiders que només volen cardar, perquè jo penso que hi ha de tot, però jo topava amb ells, i em deixava enganyar. Tot aquest discurs li he dit d´una manera una mica dura crec, perquè m´ha dit que entenia que l´envegés, però que si jo em valorés més. Que si ella sent mare i tot podia trobar marit, jo encara més. Allò m´ha tret de polleguera. Li he dit que me´n alegrava molt per ella, però que no li tenia ràbia ni res, i que no creia que tot fos culpa meva. Llavors m´ha sortit amb si en el fons no estaria comparant a tots els nois amb el seu germà, el Quim. Realment la gent pensa moltes coses i quan parla et sorprén. Jo no sé per què m´he molestat, suposo que en Bernat està fent sortir de dins meu la pitjor persona, perquè li he dit que parés ja de parlar, perquè ella era una cleptòmana, i això era pitjor que ser promiscua, que ella robava coses, jo regalava sexe. I que a veure si ho arreglava el seu meravellós psiquiatre Robert Quintanilla, que li confesés que sempre acabava robant coses, perquè si s´enterava el seu flamant nou maridet encara la deixaria. I clar, ella ha dit que marxava. Ara fa poc m´ ha trucat plorant. I jo també he acabat plorant com una magdalena. Hem fet les paus, però ens hem dit unes quantes veritats a la cara. Em sap greu, no sé què em passa. Demà volia parlar amb en Martí, però dubto del que sóc capaç de dir o fer
Amb en Roger no m´he barallat almenys, clar que ha estat una conversa telefònica curta. Em portarà a l ´aeroport per cert. No li he volgut explicar masses detalls sobre en Bernat. I al Bernat li he escrit un sms dient que marxava a Londres dijous, i si volia quedar. Ja sé que no havia d´haver-ho fet, però no he pogut evitar-ho, encara que total, ni s´ha molestat en respondre. Si diu de quedar, quedo i tallo. Aquest cop sense marxa enrera. S´ha acabat
