Ja he tornat, i molt contenta. Suposo que a tothom li va bé canviar d´aires i desconectar del tot. I a part que tot ha anat sobre rodes. M´he sentit molt adaptada a Londres, com si pugués quedar-m´hi una bona temporada. Clar que no ha fet excessiu fred. Fins i tot diré que he passat calor, perquè allà posen la calefacció a tota pastilla. Es molt antiecològic. La gent anava de tirantets al teatre, i jo també ho hagués fet, però no em va pssar pel cap passar tanta calor, així que sort d´alguna samarreta prima que portava com a capa per abrigar més, que finalment era el que em deixava als teatres. Sembla que faci tant que vaig marxar. Fins i tot em costa recordar coses del primer dia. Suposo que moltes coses en molts dies. I no ha plogut gens. No m´ho puc creure. El sol tampoc el vam veure gaire, però és tan empipador anar amb paraigües. Ais tinc una son. La Filomena m´ha fet sopar amb ella i m ´ha enredat fins tard. Del Bernat no en sé res, ni dels altres. Tampoc m´hi he posat en contacte. Tinc el cap encara a Londres. Ha estat tan fantàstic. Al final també va venir en Jean. Primer no em va fer gaire gràcia, no per ell, però ens va deixar les nostres estones al Quim i a mi, i a part també em va presentar al seu amic Tom. Un gentleman. Quin noi tan encantador! Llàstima que visqui tan lluny, però em podria haver enamorat d´ell sense cap problema, i de fet em va enganxar plenament. Dic noi però em passava uns quants anys, tenia trenta-nou. Aiss, no diré la meva edat perquè no sé per què sóc tan coqueta que me´n amago. Intento no dir-la, i últimament no recordo haver tingut cap atac de sinceritat i haver confessat. Alguna gent la sap clar, però si colen dos anys menys, millor. Igualment arriba l´aniversari i t´ho recorden. Ja falta menys. Ara em sento molt més animada que a l´últim aniversari, bufff. Han passat tantes coses. Sempre igual, tenint una vida agitada, canvis freqüents. Però deixo el balanç per Cap d´Any, o per l´aniversari. Ara toca com a molt fer balanç de Londres. Clar que Londres és passat. Ara toca pensar en demà. De moment crec que em llevaré tard. I ara ja no escric més, que em fa mal la vista. Demà recordaré Londres, miraré les fotos, els programes dels musicals, snif snif. La maleta ja està desfeta. La roba estesa. Quins dies tan bons! I a part les misterioses prediccions de la Mami. Ais. Una dona cubana que enlloc de tirar les cartes, et tirava un coco. Te´l feia tocar, tirar al terra, després el parties, i ella anava mirant. Parlava com amb metàfores. No sé. Això també ho haig de pensar. Hauria d´apuntar tot el que em va dir abans no m´oblidi. El que m´ha quedat gravat és que deia "veo dos niños en tus brazos". No deixava que fessis preguntes. "niño y niña. La niña de ojos azules" Aisss, seran els meus fills? Potser són els fills d´algun divorciat amb qui acabo fent parella. Qui sap. El Roger però no té dos fills. Només té una. Ho hauré d´apuntar. Ella va dir "tu volveras a decirme que todo es verdad" Quin final jeje.
