M´he enganxat a internet i al Marc. Dissabte nit vaig sopar amb en Martí, i al tornar em vaig conectar, vaig trobar al Marc, i de nou hores parlant. Ais. En Martí volia quedar per concretar, segons va dir ell. Ni que es tractés d´un contracte o una feina qualsevol. De vegades crec que ell tot ho mira des d´un prisma cerebral. Va tenir el somni aquell, i li entren presses per formalitzar una relació amb mi, però crec que tampoc està enamorat de mi. Em té apreci, carinyo, però em fa l´efecte com si jo fos un projecte més a la vida, com si vulgués una estabilitat de cara la galeria, i m´ha tocat. Per sort no estic enamorada d´ell, i així no entro en el seu joc. No és mal noi, però el veig molt capaç de cansar-se de mi un cop em tingués segura. Puc quedar força bé d´acompanyant en sopars i altres actes, si no em deprimeixo clar, però segur que ell pensa que jo seria feliç amb ell i no em deprimiria. Però estic segura que no aniria bé. El cas és que dissabte em va dir que tonra a marxar un mes fora de Barcelona per feina, i que volia una resposta per saber com actuar. Era com dir-me per ser cast o no, m´imagino. Em va proposar d´anar alguns dies amb ell, clar que només ens veuriem de nit, i li vaig dir que no. Ell va dir que si volia m´agafés aquest mes per pensar. El cas és que ho deia tot tan fred que no em va fer dubtar gens en mantenir-me ferma en la meva negativa. No semblava tampoc gaire afectat per sort, tot i que potser ho porta per dins i vol dissimular. Vam seguir fent broma, i després em va proposar d´anar a fer una copa a casa seva i li vaig dir que no. Em va dir que podíem ser almenys amants, però li vaig dir que no ho creia convenient.
I un cop a casa enganxada a parlar amb el Marc. I havent dinat. I finalment vam quedar per la tarda/vespre. Jo estava força cansada de poc dormir i potser encara del viatge. Perquè no dir que també em sentia inflada i totes aquestes coses que hem de passar les pobres dones cada mes, però tenia tantes ganes de veure´l en persona. Ara veig que es conecta. Vaig a parlar amb ell. Em té captivada. No sé què m´ ha passat. Va ser un vespre tan encantador. Vaig posar-me al llit com si fos una princesa de comte, feliç tot i trobar-me fatal físicament, però em sentia i em sento en un núvol. I aquell dolç petó de comiat. No puc parlar i escriure definitivament. Envio això per dedicar-me al meu noi. Què cursi!
