Quin dia de fred i pluja. Un dia odiós. Em queixo perquè aquest temps em deprimeix una mica generalment, ara que també sóc llesta jo marxant a Londres, perquè allà m´espera més fred i més pluja. Tinc més o menys feta la maleta. Crec que finalment he sabut decidir bé, espero, i a males sempre em puc comprar alguna coseta per allà, clar que no hi ha roba que m´agradi especialment.
En Bernat m´ha enviat un sms de comiat. Encantador. ´Passa-t´ho molt bé carinyet. I porta´t bé. Recorda que ets meva. Escriu-me eh?´ No sé què es pensa.Em sento feliç de marxar lluny d´ell.Sembla mentida però estic una mica contenta. I no li he contestat. Ni li penso dir res. Seguiré el seu joc. Potser no és ètic, però no és culpa meva. El deixo. No és elegant dir-ho per sms. O potser millor. Demà a l´hora de dinar el truco i li dic, perquè de bon matí tampoc és plan, pobret mig dormit. Total no crec que li sàpiga gaire greu. I de fet tampoc és que el deixi, perquè segons ell només som amics. Doncs ja està. Amics i amigues hi ha molts. Que busqui una altra que li doni feeling. Es molt fàcil voler el tall i no els osos. Jo sóc un pack sencer. Si algú m´estima algun dia, que m´estimi tota sencera.
He parlat per telèfon amb la Miriam. Està tota dramàtica dient que ella no sap per què agafa les coses, que li ve de fa anys, i que no ho pot evitar. Jo he intentat animar-la, malgrat no tenir el dia. Li he dit que ho provi. I que si va amb mi la vigilaré. No he tingut cap millor idea. Pobreta. No va estar bé dir-li com li vaig dir, però potser això li ha fet obrir els ulls, i pot intentar evitar aquesta mala costum. Patirà, això sí. Em sap greu ara que havia refet la seva vida, però això sempre podia ser un estigma. Ho ha d´aconseguir. Clar, jo ara parlo que ella hauria de deixar d´agafar coses, però jo hauria de deixar també altres coses i no ho acabo de fer mai. Però això és un altre tema
He trucat al Martí. Estaria rodant perquè no m´ha contestat. Per la nit ha trucat ell, i he estat jo qui no ha agafat el telèfon. No en tenia ganes. Em sap greu, però no m´acabo de creure aquest enamorament sobtat. Quan torni ja veurem si li ha passat una mica.
I demà cap a Londres. Fins divendres nit no arriba en Quim, però m´és igual. La ciutat serà meva. Sembla que torno a renéixer
