Sóc tan tonta que he trucat al Bernat. M´ha dit que ho sentia però que es pensava que no podia quedar i ja havia quedat. I li he dit que li diria per telèfon el que havia de dir-li. Que no podia seguir amb ell perquè me l´estimava massa, i em feia mal. Ell ha dit que si era per això segur, que si no estava amb cap altre. Li he recordat que nosaltres només érem amics segons ell, però que no tenia cap altre amb ment. Ha estat molt fred llavors dient-me que d´acord, que no sabria res més d´ell si era el que volia. M´ha agafat una ràbia al penjar, però estic orgullosa de mi. Fora lligams dependents insatisfactoris jaja. Quines parauletes faig servir.
Per animar-me m´ he conectat al xat. Porto hores allà. En mig de tant xat m´ ha trucat en Martí dient que era urgent quedar, i ara anirem a sopar. No sé tantes presses.
I al xat bàsicament m´he passat hores amb un noi de Llavaneres. Té 39 anys com en Tom. Es diu Marc. Hem començat a parlar i no hem parat. Ell primer ha començat amb força, dient-me si buscava parella, que ell creia que era el millor estat d´una persona. Jo li he dit que no buscava però que estava oberta a tot, que segons amb qui topés pel camí. També m´ha dit que era separat i tenia un nen de set anys. Si això era un problema. Jo li he dit que només era un inconvenient. I a partir d´aquí han passat hores. Ara hem parat. Ell anava a sopar a casa d´uns amics, i jo tinc al Martí. El Marc té moltes ganes de quedar m´ha dit.Diu que sóc divertida i molt interessant. A part ens hem passat unes fotos i diu que sóc guapíssima. No sé si creure´m tants afalecs. Després del Juli, no sé si fiar-me dels xateros. Però el cas és que ens hem donat els mòbils, i ja veurem demà què fem. Ell no està mal a la foto. No sé per què diu que és massa vell per mi. També té els ulls blaus, ara té els cabells tots blancs, però d´un blanc maco. L´he trobat molt interessant, no només físicament, si no com a persona. Jo també tinc moltes ganes de veure´l en persona. No sé, però potser no cal correr tant no?
Ara a sopar amb el Martí, i ja veurem què passa amb en Marc. Sóc ben tonta. De seguida pujo als núvols. Poc a poc Ninotchka. Potser estic així perquè vull substituir en Bernat. Però no és això, o potser sí?
