Aquest em treu les ganes de tot. Així que estic per casa donant-li voltes encara a la meva última borratxera, i a tot una mica. Massa temps per pensar. En Roger volia venir però li he dit que millor no. Estic a part en un dia hormonalment complicat. Hi ha mesos que t´afecta més que d´altres, i avui em sento feta una desgràcia humana. M´he mirat al mirall i faig unes ulleres horroroses. I si forço arrugues cada vegada me´n veig més. Es una tonteria fer això, però de tant en quant ho faig. Si et vols maquillar de persona vella, el que has de fer és forçar-te les teves pròpies arrugues arrufant el nas, o rient, i després les marques amb llapis marró. Ho he fet, i realment avui estava espantosa. Podria haver triat maquillar-me de fantasia, o de colorins orientals com aquella cantant corena,la Kimera, però avui per acabar d´amargar-me el dia, no he tingut millor idea que maquillar-me posant-me anys a sobre. No he durat més d´un quart d´hora amb aquell maquillatge. Sort que no he rebut cap visita inesperada, o fugeix cames ajudeu-me. Vaig al sofà. Tinc ganes de veure alguna pel.lícula trista i plorar. Potser em va bé
