Avui he estat veient Parsifal al Liceu, i per variar gràcies al Roger. Li ha comprat l´e ntrada a un company que li sobrava. Ho he passat bé, tot i ser una òpera llarguíssima. Començava a les cinc i a les deu encara estàvem aplaudint. I he pogut escoltar el Placido Domingo en directe per primera vegada, que als seus seixanta-quatre anys, doncs molt bé la veritat. El segon acte m´ha encantat. Després hem anat a sopar, i cap a casa seva, però el Roger ha començat a trobar-se malament i m´ha fet fora de casa seva. Dic m´ha fet fora, perquè entenc que no estés per una nit apassionada, però a mi no em feia res quedar-me a fer-li companyia, però ell estava marejat, tenia una mica de febre, i deia que no volia que el veiés vomitar, i que si volia fer d´infermera que anés a l´hospital, però que volia quedar-se sol. Li he dit que era una putada que em fer marxar tan tard a casa meva sola, de fet era una tàctica per quedar-me allà, però ell ha reaccionat pitjor. Ha agafat la cartera, ha tret deu euros i ha trucat a un taxi perquè em recollís. I clar jo li he dit que no era això, i he marxat d´un mal humor increïble. Sembla que nosaltres dos haguem de barallar-nos un cop al mes com a mínim. I per cert, fa un vent i un fred. Es una pena perquè semblava que tornava la primavera, i ara anuncien fred de nou. Espero que en Roger es posi bé d´una vegada. Jo encara no tinc gaire clar que fer pel meu aniversari. Ja el vaig començar a celebrar dissabte. La Filomena i jo vam anar a veure el Tom i l´Andy. Per la tarda vam anar a Platja d´Aro on encara seguien de Carnestoltes i vam veure passar les carrosses. Jo pensava que amb la sardina enterrrada divendres tot acabava, però allà la festa seguia. No sabia que per allà hi hagués tanta tradició. Tot i que es veu que el fort era el cap de setmana passat, però hi havia forces colles. Aquest cop hem fet servir el tren per moure´ns, i ells van venir-nos a buscar, perquè la Sarfa surt més car. M´aniria bé tenir cotxe de nou, però és tan car mantenir-lo. No m´ho puc permetre, i menys un cotxe nou. A veure com estarà ara el meu pobre Roger. No sé perquè és tan toçut
