Divendres finalment vaig anar a comprar embotits, pa, patés, per fer amanides, em feia mandra cuinar massa més. I va arribar en Quim. Venia sol, i li vaig dir que es quedés a casa meva com sempre. Ell deia si en Roger no s´enfadaria, però li vaig dir que segur que ho entendria, amb els pocs dies a l´any que ens veiem, era normal que volguéssim aprofitar per estar junts el màxim temps possible. Però no ho va entendre gaire. La veritat és que es va posar força gelós. Ho va intentar dissimular divendres, però dissabte va tenir que fer l´esceneta davant de tots. El sopar de dissabte va anar molt bé al principi. Va ser distret. Igualment en Roger no sé si per l´alcohol o per marcar territori, insistia sense parar en fer-me manetes sota la taula, o intentava donar-me algun petonet. Era tonteria marcar territori perquè érem els Davids, la Miriam i parella, l´Esther sense novio, en Roger, en Quim i jo. A mi em sabia greu ser els típics que no paren d´enganxar-se. Una cosa és algun gest carinyós, però jo estava en el meu paper d´amfitriona, i havia d´estar per tothom. Ell només volia tocar-me, i res d´ajudar. En canvi en Quim va ajudar a portar el que calgués a taula, fer els cafès, servir copes. I l´altre el cop que va venir a la cuina, va ser per dir-me per què l´ignorava. No em vaig voler barallar, i li vaig dir que ja teníem els moments per a nosaltres, i que aquell era moment d´estar amb tothom. Ell va sortir-me en si tenia vergonya d´oficialitzar la nostra relació. I jo vaig dir-li que ja en parlaríem del tema, però que no tenia cap problema en reconèixer que anàvem sovint al llit junts. A ell això li va sentar com una patada a un lloc, i va dir que creia que marxava. Li vaig demanar que no fes el numeret, però va dir que no podia més, que sempre l´havia de menysprear. I tot xulo, va passar pel menjador, i va dir ben fort ´us la deixo tota per vosaltres´ I dirigint-se a en Quim li va dir ´I tu millor que ni la toquis´ Va ser molt violent la veritat. Anava tan empipat que va marxar sense jaqueta ni res. El David A. va intentar aturar-lo, però va tornar sol a casa meva. Es va fer un silenci, però en David B. va començar a explicar acudits, i vam oblidar en Roger. Vam posar música, i vam apartar-ho tot improvisant una pista de ball. Una nit divertida si no fos per en Roger. Vaig dormir-me com un soc abraçada a en Quim, recordant vells temps, encara que res de sexe. Per respecte a en Jean, i perquè l´alcohol ens havia derrotat. Diumenge ens vam llevar tard. No teníem massa gana, però vam anar a menjar fora una mica. Per la tarda en Quim marxava. Sempre em fa tanta pena quan se´n va. Ell no veia gens clara la meva relació amb en Roger. Diu que és massa temperamental, i unit a mi fem una combinació explosiva. La Miriam el va portar en cotxe a l´aeroport. Jo també vaig anar-hi. I vam acabar tots tres plorant com a bledes. Què tontets oi? La Miriam i jo vam anar a un bar per xerrar. Em va portar a casa, i allà ben mullat com un pollet estava en Roger esperant. Em va dir que venia a buscar la jaqueta, i que es pensava que no el volia obrir. Que havia picat a la Filomena però no hi era. Estava borde, borde. Li vaig dir que l´havia llençada a les escombraries. Era mentida, però el seu comportament dissabte no va ser massa agradable. Em va començar a amenaçar dient que em denunciaria. Quina barra! I al final va marxar. I a mi em va agafar la crisis. Haver fet anys, tenir gent a casa, el Roger fent capullades, el Quim volant cap a Brussel.les. Un cop a casa una copa de vodka, dues. No podia quedar-me allà tancada. Vaig anar a parar a un pub irlandès no sé com, i d´allà a casa d´un tio per l´Hospital Clínic. Vaig beure molt. No recordo gaire cosa. Dilluns al matí, l´home aquest em va col.locar en un taxi cap a casa meva . Em va donar deu euros pel taxi, i al bolso en portava noranta més. No sé què deuria dir-li perquè es pensés que cobrava per cardar. A part, en l´estat que estava poc plaer li deuria donar. Però la meva ment està quasi en blanc. Quina vergonya! Ahir vaig estar fotuda pensant tot això. Potser li vaig robar jo i no me´n recordo. No sé, no apareixen noranta euros al bolso així com així. Hagués volgut continuar bevent per oblidar, però tenia por d´acabar fent-ne alguna més. Per sort no semblava tenir cap morat ni signe de violència. No sé ben bé que va passar amb aquell home. Intento recordar. Crec que al pub em va explicar unes quantes desgràcies. Abandonat per la dona. Alguna cosa em va dir dels fills. Però per més que hi penso res de res. Ahir per la nit va tornar en Roger per fer les paus. Em va agafar en baixa forma. Necessitava companyia, i vaig acceptar les seves disculpes, i em va alegrar que es quedés dormint amb mi. Millor manera d´oblidar que bevent. Ara vam fer l´amor com amb por, era una manera estranya de besar-se, d´acariciar-se. Flotava el ressentiment en l´ambient de la meva habitació. Va ser tot tan diferent de l´ últim cop Hauria d intentar esborrar el lamentable episodi de diumenge nit, però avui he seguit donant-li voltes. D´on van sortir aquells diners? I tampoc puc oblidar el que va fer en Roger dissabte. Quan menys t´ho esperes li agafa una neura. Jo també en tinc, i per això crec que no és sa juntar-se dos neuròtics. I ell que té una nena a qui cuidar, no pot tenir aquests comportaments. Jo només tenia unes flors que ja són seques. Des de dissabte que no els canviava l´aigua. Sóc un desastre. Ja tenien raó dient-me que no n´agafés cap
