El divendres després de l´òpera, en Roger va venir a casa meva. M´havia dit al migdia si podíem passar el cap de setmana junts, i li vaig dir que sí. No sé si faig bé de deixar-lo anar entrant tant a la meva vida, perquè estic bé amb ell, però sempre penso que no és l´home de la meva vida. M´agrada clar, i li tinc carinyo, però en qualsevol moment pot aparèixer un fantasma del passat, i ?
Dissabte per la tarda vam anar a fer una volta per l´Ikea. Ell volia mirar uns prestatges, i fer el xafarder. Hi havia força gent, com sempre. Al final no vam comprar res de res. Bé, sí, jo em vaig encapritxar d´unes espelmes amb olor a síndria, i les vam comprar
Per la nit volíem anar a sopar. Jo tenia ganes de fer alguna cosa diferent. Era Carnestoltes, i nosaltres passant el dia a l´Ikea. On estava la diversió? Així que un cop a casa, vaig mirar a dalt l´armari. Tenia una túnica de grega que podia entrar-li a en Roger. Jo tenia per a mi una disfressa de mora. Ell no estava gaire convençut, però el vaig fer disfressar, i a sopar. La meva idea hagués estat anar per Sitges, però amb el temps que feia, en Roger em va convencer per no anar. Crec que ell tenia idea de passar un dissabte tranquil i romàntic, però jo volia sortir, no tenia ganes d´apalancar-me. Jo sabia que els Davids estarien per Sitges, però vaig creure que convencent al Roger perquè es vestís de romà, ja havia fet prou Per variar vam anar a la pizzeria prop de casa meva. Erem els únics disfressats, i en Roger no parava de dir-me que li feia vergonya. Per sort, no ens vam discutir.
Mentre sopàvem vaig trucar l´Esther, la informàtica. Ella m´havia preguntat si em disfressaria. A ella sempre li ha agradat això del Carnestoltes I vam quedar amb ells per fer una copeta per Poblenou amb ella i el seu novio, el Llorens l´excursionista i el suís. L´Esther i el novio anaven de pirates. Els altres de res. Hagués estat bé anar a una festa de disfresses, però com tot va ser tan improvisat, vam acabar ballant al Be good. A mi em va donar per ballar i beure, i vaig acabar una mica bastant borratxa. Un cop a casa meva, vaig caure al llit com un sac de patates. Crec que en Roger em va treure la disfressa de mora, perquè en despertar-me no la portava. Ell, quan m´he llevat estava una mica enfadat. M´ha dit que no li havia fet quasi cas, i que no estava bé que no parés de beure vodka. També ha confessat que es va sentir gelós perquè en Llorens i el suís a la que podien s´acostaven massa a ballar amb mi, i que tot era perquè jo els provocava. Jo, la veritat, no recordo res de tot això, i crec que exagera, i en tot cas jo sóc així, i no es pot fer res. No em volia enfadar amb ell. Acabava de llevar-me, ell havia preparat uns macarrons per dinar. Així que he optat per callar i deixar-lo esbravar-se. Després de dinar m´he posat melosa, i s´ha calmat del tot. El sexe no és la solució a tot, però calma a les feres. Després ha marxat. Volia anar a casa seva a tocar el violí una estona i arreglar coses. Jo he aprofitat per fer neteja. Com feia aquest dia de pluja, poques coses es podia fer. Més tard m´ha picat la Filomena, i he acabat sopant a casa seva. Sembla que ha superat el cop de la mort de la veïna, però sé que li va donant voltes al tema de la mort. Jo en la mort intento no pensar-hi, sé que ningú se´n escapa, però el tema em fa entrar calfreds. Millor no pensar-hi, que amb la pluja i tot m´agafa una opressió al cor que no és bona. Aniré a dormir
