En Roger no es trobava bé. Això m´ha dit. O sigui que al final no he anat a casa seva. Jo li he dit d´anar a cuidar-lo, però ha rebutjat els meus instints maternals, i jo m´he quedat amb les ganes de posar en marxa els meus plans sobre la recerca dels sostenidors perduts. Almenys internet em torna a funcionar, que això ja és alguna cosa. Però el cas és que estava tan frustrada pel trencament dels meus plans. El Roger mai s´havia negat a veure´m . Sempre és ell qui vol quedar. O es troba molt malament, o ja no l´importo tant. Sóc una nena capriciosa.
I a part aquesta maleïda pluja. No la suporto. Crec que portava un hivern bo perquè quasi no ha plogut, però ara comença la temporada. Tornaran a venir pluges, i ja sé que són convenients pels conreus, boscos i tot això, però a mi m´alteren l´ànim. I què puc fer-hi? Em dona per beure i per fumar. Sí, avui he baixat al bar a comprar tabac. Ara feia temps que no fumava, i clar la primera cigarreta m´ha sentat una mica malament, m´ha agafat mareig i tot, però sempre passa quan portes una temporada que ho has deixat. El problema és aquest, que puc retornar a l´hàbit ràpidament.
Pluja, vodka, fum, records d´amors passats, solitud, desesper, tot va en el mateix conjunt. Em sento sola, molt sola. No tinc ningú sempre al costat. Em passo la vida donant cops de cec, buscant algú que no existeix, creient-me que sóc algú que no sóc. Vull pensar que sóc una musa de l´art, que tinc qualitats que em diferencien de la resta, i l´únic que faig és anar descomptant segons de la meva vida, cada segon sóc més vella, i vaig perdent instants de la vida, els desaprofito, no els gaudeixo amb aquesta actitud passiva, només pensant com evadir-me de mi mateixa. Molts cops m´agradaria ser una altra. Passejo pels carrers, observo a la gent, escolto les seves converses, imagino que tenen vides amb sentit, almenys amb algun sentit per a ells, i m´agradaria poder ser com ells, no mostrar aquesta apatia. Després tinc millors temporades, em busco les meves il.lusions, em preocupo per banalitats, intento omplir la meva vida, però l´èxit no arriba. Suposo que jo mateixa sóc el problema. De fet no sé ben bé quin és el meu paper en aquest món. Podria haver desaparegut junt amb la meva família, i tot hagués seguit igual. Tot tot tampoc. Al meu pis hi viuria algú altre que potser seria capaç de cuidar-se millor de la veïna Filomena. En Roger no estaria perseguint a una canvia de parer a la primera de canvi. En Quim no tindria una amiga paranoica que el truca per telèfon només per desfogar-se dels seus problemes. Però el cas és que sóc aquí. Tampoc penso suicidar-me, sempre hi ha una engruna d´esperança, i mai es sap què ens queda per arribar, ara que diuen que hi ha coses que no venen si no es busquen. Millor que vagi a dormir, potser demà no plou i serà un millor dia
