Encara no estic del tot bé, però m´ha fet una ilusió despertar i veure com queia la neu pels carrers de Barcelona. Era una visió ben maca, i per un moment m´han entrat ganes de posar-me l´abric i la bufanda, i sortir al carrer i sentir la neu sobre meu, com una nena petita veure el meu abric negre cobert de les volves de neu. Però he posat seny, i m´he quedat embadalida contemplant l´espectacle des de la finestra. Ara ha sortit el sol. Es curiós com pot variar tot en hores. La vida és així de variable, de canvis, ara estem bé, ara som feliços, i després ens sentim tristos. Jo avui estic malalta, potser demà ja puc sortir de casa
