Ja falta menys per fer anys. Uns pocs minuts, i les agulles del rellotge arribaran a les dotze de la nit. I un any més. No sé si és moment de fer valoracions, o simplement pensar que és un dia més de la meva existència. En tot cas, començaré l´aniversari soleta, a casa meva, però no m´importa. Estic jo i ja està bé, no? En Roger deu estar encara a Parsifal. Ha trucat per dir-me que semblava que es trobava millor, i per disculpar-se perquè diu que va estar una mica brusc, però que es posa nerviós si es troba malament. Jo no tenia ganes de guerra, i he acceptat les seves disculpes. No li he recordat que era el meu aniversari. Anava a dir-li de sopar junts demà, però no li he dit. Es com si esperés una sorpresa de cara al meu aniversari, i per això demà per la nit no m´he compromès amb ningú. Sóc una tonta perquè acabaré aquí de nou sola. En tot cas demà vaig a dinar amb la Filomena, això ja està previst. I he trucat als Davids per convocar-los dissabte a casa meva. Al Roger li diré demà. Acaba de trucar-me en Quim. El primer. Què maco! Diu que ve aquest cap de setmana. Arriba divendres. Un més al sopar. Diu que té moltes ganes de veure´m amb un any més. Quan vol em pica aquest. Aisss. Doncs res, la Miriam també vindrà dissabte amb la seva parella. I a l´Esther no l´he localitzada. I als que truquin demà també els convido. Dissabte fins i tot posaré globus per casa. Em sento animada a fer una bona festa
