Ja queda menys hivern per davant, i cada dia anem més cara a la primavera. Els dies s´allarguen, ja no es fa fosc tan tard. Es una cosa progressiva, però fins aquesta tarda no me´n he adonat. Eren les sis de la tarda, i encara era clar. I a part no plovia. Deu ser una imbecil.litat, però m´ha fet venir tot d´ones d´optimisme, de cop i volta tot m´ha semblat meravellós, tenia ganes d´explicar-ho a la gent que anava amb presses per la plaça Urquinaona, o potser era millor explicar-ho als que impacient esperaven davant del quiosc tot mirant el rellotge. No hi havia ningú amb cara de ser prou receptiu per escoltar el meu descobriment, així que he trucat al Roger per saber com es trobava. No estava gaire fi encara, així que no m´ha semblat oportú explicar-li que ja faltava menys per la primavera. Em sentia tan contenta que he anat a comprar un pom de margarides blanques per sentir l´olor primaveral més proper encara, tot i que les flors de floristeria de ciutat no són el que eren. I ben pensat, a mi m´agrada la primavera, però hi ha molta gent a qui no li agrada gaire. Em refereixo als que pateixen al-lèrgia. Pobrets, ho passen fatal. I això pot sortir quan menys t´esperes. Un any el teu cos reacciona contra el pol.len, i apa, ja l´hem feta. La majoria de gent té la sensació d´estar refredada i amb mocs. Altres estornuden. A menys se´ls hi posen els ulls vermellosos. I d´altres fins i tot els surten taques vermelloses a la cara. En resum horripilant! Espero que a mi no em surtin al.lèrgies, amb el que m´agrada a mi la primavera. Però no penso ser hipocondríaca. Avui estic animada. No tinc cap motiu en especial a part d´haver constatat que la claror del dia va allargant-se. Tampoc he tingut cap conversa amb ningú. Per la tarda m´he dedicat a passejar una mica, i m´he pres un talladet a un Cafè de Roma amb el meu ram de margarides. La gent quan portes flors et miren. A no ser que sigui sant Jordi. Es com si portes barret. A Barcelona la gent té tendència a mirar-se als que porten flors o barrets. Comprovadíssim. Hi ha per això altres tendències que no fallen. Es podria fer un estudi sobre el comportament generalitzat de la gent de Barcelona. Per exemple si entra algú amb un nen petit al bus o al metro, més d´un i una es dediquen a mirar-los somrients, i fins i tot els fan ganyotes. Els nens normalment li tornen les gràcies, i els viatgers contents alegren l´inici o final de la seva jornada laboral. Es curiós observar la gent. Cada persona té una història. Cada persona porta uns records que es barregen amb els sentiments del dia a dia. De vegades va bé pensar en els altres i no capficar-me en mi mateixa. Distracció barata, i més entretinguda que la televisió.
A veure demà com em llevo. Podria anar a la perruqueria. Potser ja em toca. Així sorprendria a en Roger, a veure si està recuperat ja. Tinc ganes de viure passions. Què cursi m´ha quedat l´expressió. Però és cert, estic una mica bastant fogosa. Serà l´arribada de la primavera
