La meva connexió va lenta, i no hi ha manera d´entrar a cao web. Crec que no va. Porta així tot el vespre.Volia trucar per queixar-me, però un dia que em va passar, al cap d´unes hores es va arreglar sol. I jo intentant trucar per informar-me si passava alguna cosa, només vaig aconseguir gastar telèfon perquè et deixen en espera en un telèfon d´aquests que pagues un dineral el minut. Trobo que ens hauríem de queixar. No és atenció al client? Més bé sembla robatori al client. Segons on has de trucar, et passes hores i hores en espera sense aconseguir parlar amb ningú. I em rebenta. Em surt la faceta reivindicativa. Deu ser aquest temps tan estrany, que si sol, que si pluja. Si plou tot el dia em desanimo, però amb aquests canvis em poso d´un humor estrany. He parlat fa poc amb l´Andy. M´ha trucat per saber com anava tot, i dient que per la Costa Brava esperen unes models que s´ha de retratar. Allà ara tenien una bona tempesta de trons i llamps. Hauré d´anar a dormir abans que arribin a Barcelona, perquè a mi no em fan gens de gràcia.
El que també he estat fent és buscar desesperadament uns sostenidors que no trobo. Em fa ràbia perquè diria que porten dues o tres setmanes desapareguts. A cap calaix de les tauletes de nit hi són. He mirat si havia caigut darrera els calaixos, per si de cas. Això de vegades passa si els tens massa plens.Tampoc són sota el llit. Els hauria vist fregant, però per treure dubtes. Al cubell de la roba bruta, clar no hi eren, ni a la rentadora. A l´habitació on estenc tampoc. He mirat per l´armari per si es van barrejar entre la roba. I res de res. Jo vull els meus sostenidors vermells, que mira que es veuen, però no. He mirat a la bossa que vaig fer servir per anar a la Costa Brava. Li he preguntat a l´Andy per telèfon, que per mi que ha pensat que era boja, per la manera desesperada que li he preguntat. He parlat amb en Roger per si els havia vist per casa seva, i diu que no. Però la veritat, les meves sospites es centren en ell. Si per casa meva no hi són, només veig una persona amb possibilitats i desitjos de robar-me´ls, i aquesta persona es diu Roger. No crec que se´ls posi pensant amb mi, però potser li serveixen d´inspiració en nits solitàries. Jo si vol li passo una foto meva sexy, però que no em robi els sostenidors que eren cars. I li dono uns més baratets o que ja no faci servir. O almenys que me´ls demani, que ho digui. Però no, ell deuria aprofitar qualsevol dia per prendre-me´ls mentre dormia. Ai no sé jaja, potser n´estic fent un gra massa però estic entestada en averiguar on paren aquests sostenidors. Fa dies que hi penso, i avui volia trobar-los sense falta, i de moment la meva missió està tenint un èxit nul. Potser hauria de pregar a algun sant. Sé que hi ha un que t´ajuda a trobar els objectes perduts. No sé si a mi voldria ajudar-me, així de cop i volta, sense ser clienta habitual. Ja no sé on buscar. Sé que de fet només eren uns sostenidors, però els sostenidors no tenen vida pròpia i fugen. No sé. Per avui deixo la recerca, demà seguiré, tot i que ja no em queden més idees possibles d´on poden ser de la casa. A no ser que no hi siguin, i que estiguin per Sants. I clar, ara en Roger no confessarà el seu delicte. Però demà penso quedar amb ell. Aniré a casa seva. I quan dormi la registro. Ja, ja , ja (o en català es riu ha,ha,ha, però jo ric en tots els idiomes) Ara m´imaginava si en Roger em pesca in fraganti xafardejant l´armari. Quina excusa li dono? Com no li posi alguna cosa en la beguda perquè dormi profundament. Puc intentar que begui força, però encara acabaré borratxa jo abans, i ja em va caure la bronca dissabte per beure massa. Clar que si bevem els dos, perill de gelos no n´hi ha. Potser el millor moment per regirar-li l´armari és mentre es dutxa. Clar que el molt pillastre els deu tenir amagats a algun lloc on jo no els pugui trobar fàcilment. I si els té a la funda amb el violí. Espero que no, perquè estaran fets un nyap. Qui sap si als prestatges darrera dels llibres. O potser sota els coixins del sofà. Ara pensant-ho he anat a mirar el meu sofà però rien de rien. El que tinc decidit es que demà aniré cap a casa el Roger. El tema no el treuré per no aixecar sospites. No penso emborratxar-lo ni res, que és massa de pel.lícula això, però si veig alguna oportunitat per buscar els sostenidors, investigaré una mica. Crec que cada dia estic pitjor del cap. Són obsessions de noia solitària , però no hi puc fer res. Total pitjor són altres obsessions
No va la meva connexió habitual d´internet encara. Faré servir la de telefònica per enviar això. Quina ràbia!!
