body comentado
Barcelona sunset
:::2.2.05:::

Sembla que el fred més intens ja ens deixa. I demà la Candelera, ja es pot treure el pessebre segons la tradició, i com diu la dita ´Si la Candelera plora, l´hivern és fora, si la Candelera riu, l´hivern és viu´ Doncs sembla que no plourà, així que encara ens queden uns dies de fred.
I ja estem al febrer, un bonic més perquè jo vaig néixer en ell. Va ser un dilluns, un quinze de febrer. Ja fa uns quants anys la veritat. Si penso en això em poso nerviosa. Tants anys per aquí, i sembla que no hagi fet res de profit a la vida. Clar que qui decideix que és profitós en la vida? Suposo que cadascú tindrà uns valors, i cadascú pot jutjar la seva pròpia vida. No està bé jutjar sobre la dels altres, no coneixem tots els detalls que fan que una persona actui d´una manera, tot el rerafons. Amb la Miriam que és mestra un dia discutiem sobre què influeix en que els nens siguin d´una manera o altra. Per una banda està el propi caràcter i per altra banda factors socials i educatius. Ella deia que hi ha una teoria que apunta que el 20% del comportament humà és genètic i un 80% depèn de l´entorn on s´ha viscut. Jo crec que ambdós factors compten, però no sé si aquests percentatges són tan clars. I ara no sé a què venia això, i em ve al cap un professor que vaig tenir d´harmonia. Amb ell acabàvem discutint molts temes fiolosòfics. Tot s´ha de dir que també vam tenir altres temes nosaltres, com unes quantes sessions de sexe. Quins temps aquells, però recordo que sempre teníem temes a parlar que en aquell moment consideràvem trascendents. Ell era un noi més aviat ermità. De fet em va confessar més tard que jo havia tingut el plaer de prendre-li la virginitat. Ell era feliç amb els seus llibres, tocant el piano sense parar, donant classes, fent sortides per visitar esglésies, museus. Una persona abocada a l´estudi, al saber. Sempre acabava explicant-me coses que em fascinaven. I després amb fermesa defensava un autor, o el criticava, s´enfadava amb els polítics per no conservar l´art. Treballava molt amb la ment, amb l´art, i era una persona molt interessant per conversar-hi, tot i que semblava com si ell només pugués parlar amb persones d´èlit, no econòmica, sino cultural. No sé com vaig entrar en aquesta èlit, potser perquè en el fons li agradava. Tant intelecte, però també es perdia el contacte amb la gent del carrer, amb gent amb altres visions de la vida, que et poden aportar altres coses. I també es perdia altres plaers de la vida, clar que tothom escolleix la seva manera de viure. Ell odiava la musica popular, les associacions de gent de barri, a alguns alumnes que segons ells no tenien ni un gram de massa cerebral. En aquest tema ens picàvem. Vam començar en cafès, algun dia vam anar al cinema, a algun concert, i un dia dinant a casa seva no sé com vam acabar al seu llit. Mentre em despullava, el seu desig es barrejava amb tremolors nervioses, i a mi allò encara m´excitava més. Tenia por de decebre´m, ell que sabia de tot més que jo, el mestre, podia ser superat per la seva protegida en el sexe. Els nervis van trair-lo el primer cop. Potser la música de fons del Rèquiem de Mozart no l´ajudava gaire. Però orgullós com era, tot i la rapidesa del seu primer orgasme, no va deixar-me descansar, explorant el meu cos fins trobar els meus punts de plaer. I va fer-me vibrar com quan ell em tocava el piano. Volia impressionar-me com quan em recitava poesies o m´explicava els seus viatges a Itàlia o Romania, o quan em destacava obres d´art quasi oblidades a Barcelona, o em treia les seves teories sobre la moral, el més enllà. Van ser uns mesos diferents. Però va acabar el curs, va arribar l´estiu, vam perdre el contacte, no vaig seguir allà. No ens vam acomiadar, i mai més he sabut res d´ell. Suposo que segueix enfrascat en el seu propi món, que a mi em va deixar tastar una mica.


Pensaments de l'Artista Desconeguda


La meva vida i miracles, el teatre musical i el vodka...


Ninotchka en tu idioma





Escriu-me
E-mail Ninotchka
Trobo interessant...
Catapings
Gattaca
Mes Marge
Converses
Quaderns
alatrencada
turoparc
Khalina
L'aeropla...
Cromets
Enric Granados
Donot's Blog
formaire
Cansoner
El declivi de Nigmad
Club Bohemi
Gemma Blog
Kena Xe
Jun
Hosting Blogger
Blogwise
Diarist.net
Arxius
2004/02 2004/03 2004/04 2004/05 2004/06 2004/07 2004/08 2004/09 2004/10 2004/11 2004/12 2005/01 2005/02 2005/03 2005/04 2005/05 2005/06 2005/07 2005/08 2005/09 2005/10 2005/11 2005/12 2006/01 2006/02 2006/03 2006/07 2006/08 2006/09 2006/10 2006/11 2006/12 2007/01 2007/02 2007/03 2007/04 2008/08
GeoURL