Ahir vespre la pluja em va desanimar, i vaig trucar als Davids dient-los de quedar avui. A part vaig mirar, i vaig veure que avui havia Liceu. No tenia masses ganes de veure en Roger, tot i que avui ha vingut cap a les 12 h quan han acabat. I no venia sol, venia amb la Mònica. M´ha fet un paperot tot fred, i si el mirava, vinga a fer-li tonterietes a l´altra com donant-me gelos. I la Mònica crec que alguna cosa ha captat. Ha estat una situació molt violenta la veritat, sort que el David A. ha animat la cosa. I jo bevent vodka i fumant. Avui en Roger ha aconseguit que em torni a enganxar al tabac. En Roger i el professor perquè no entenc què li passa. Sembla que no em volgui veure. Ahir, tot i la pluja, li vaig dir de quedar, i em va dir que estava cansat, i ja em vaig passar la nit donant-li voltes al cap. Vaig trucar-lo més tard per xerrar, i tenia el mòbil apagat. Avui he esperat a veure si em trucava perquè havia vist la meva trucada, però res de res. I a la tarda l´he trucat. Sabia que ja havia acabat classes. Li he dit de veure´ ns, i que després si s´animava podíem anar a casa d´uns amics meus a sopar, que li volia presentar, i m´ha contestat que hi hauria temps per tot, que era millor que anés sola al sopar perquè xerrraria més a gust amb ells, i que a part havia de preparar classes. Tot em sona a excuses. No vol veure´m? I tantes tonterietes en el viatge! No entenc res de res. Va ser tan genial a Peñíscola, a València, a Elx,fins i tot a Mazarron, on jo no volia anar. Em venen al cap els records d´aquests dies. Passejar de nit per Peñíscola amb el castell tot il.luminat, el mar calmat brillant sota els estels, una temperatura força agradable... O per València tot jugant al Museu de la Ciència de la Ciutat de les Arts. I de nit, al sofà del racó del pub Fox Combo, llum tenue, carícies amb la música de fons entre decoració de plantes i cuir a les parets... Avui he estat explicant el viatge als Davids, més la part cultural. No volia parlar tant dels meus sentiments envers el professor. Ells són amics d´en Roger, encara que també ho siguin meus. Maleit Roger. No podria trobar una noia que li agradés de veritat, ser feliç i oblidar-me? Intentant donar-me gel.los amb la Mònica encara serà pitjor per ell! Ais, ahir si que em vaig desfogar amb en Quim. La meva ruïna telefònica. Jo amb el mesenger i el micro no m´acabo d´enterar. Es repeteixen les paraules de l´altre, i escrivint triguem, i ahir necessitava parlar amb algú. Vaig passar mala nit. M´he llevat relativament d´hora, però només sabia pensar en el professor, i després cap al migdia m´he adormit al sofà agafant mala posició. Encara ara tinc l´esquena com pinzada. A veure demà què passa. Necessito veure´l. No puc esperar a divendres. Ell deu voler esperar al cap de setmana. No sé per què em fa esperar tant. Es per tenir-me ben pendent d´ell? Ni que visqués a 100 km. Estem ben a prop. Tampoc plega tan tard. Si tens ganes de veure a algú sempre trobes el moment no? Li deu passar alguna cosa? Potser no està relacionat amb mi. Potser no li hauria de donar tantes voltes a tot. Però tinc por que tot sorti malament de nou. No hi ha terme intermig mai? O quedo jo enganxada i m´acaben deixant, i jo acabo patint. O no me´ls prenc seriosament, i llavors ells són els que ho passen malament. L´amor mai pot ser perfecte? Sempre han d´haver-hi entrebancs??
