Avui estic trista i xafada. No tinc ganes de fer res. Serà el temps? Serà part del meravellós cicle hormonal femení? M´he passat el matí al llit entre dormint i pensant, imaginant històries, de vegades amb final feliç. d´altres ben tristes, i llavors plorava. La meva ment anava molt ràpida, els somnis, els imaginacions, la realitat, tot es barrejava. Anava mesclant diferents homes que d´una manera o altra han passat per la meva vida. De vegades era la Ninotchka coqueta i seductora, amb el frescor dels divuit anyets, una Ninotchka que no es deixava trepitjar per ningú, segura de sí mateixa, sense pors. D´altres era una Ninotchka alegre, que tenia ganes de tornar a trepitjar escenaris. Tsmbé era la Ninotchka derrotada davant el vodka, la Ninotchka solitària que per una abraçada deixaria trepitjar-se. I l´Igor, sempre havia de sortir. Encara no l´he oblidat, suposo que encara tinc l´estúpida esperança de tornar amb ell. M´ha fet aixecar el telèfon de casa, perquè el mòbil el tenia apagat. Era en Roger, m´ha dit molt correctament que necessitava parlar amb mi, però cara a cara, veurem,que no podia suportar estar allunyat de mi. I s´ha posat a plorar. Ja no reia. I jo no he pogut evitar plorar, realment estic ben bleda. No volia plorar davant seu perquè no em malinterpretés, però no he pogut controlar-me. Li he dit que avui no era un bon dia, que si volia millor demà, que em perdonés. EN penjar, m´he adonat que aquest matí no havia pensat gaire en ell, com si poc m´importés tot. No tenia ganes de menjar. M´he sentat al sofà i abraçada als coixins plorava. Em feien mal els ulls i tot. Segur que estaven ben vermells. Notava un ofec al pit i el cos tan encongit de tanta plorera. Ara estic una mica millor, no estic tan enfonsada. Sé que haig de seguir endavant, però no tinc gaire esma. M´he passant el dia idealitzant la meva relació amb l´Igor. I després recordant què malament ho vaig passar quan em va abandonar. Jo em veia tota la vida al seu costat, sent feliços, estimant-nos, fent l´amor amb bogeria, rient, explicant-nos el que ens passava cada dia, vivint la vida un al costat de l´altre, amb il.lusions, projectes en comú... I tot es va tallar amb un cop sec, de la nit al dia tot havia desaparegut amb ell. No em serveixen de consol trobades de sexe espontani amb qualsevol tio per bo que estigui, però tampoc sóc capaç de mantenir cap relació. Potser sense adonar-me sempre acabo comparant amb una situació idealitzada. Però l´Igor és ja passat, haig de fer-me´n a la idea. La vida ha seguit sense ell, i seguirà, no em puc tancar, haig de fer els meus propis projectes, buscar-me activitats, intentar aprofitar aquesta curta vida per fer coses, i no deixar-la passar com si només fos una espectadora. Haig de tornar a ser protagonista d´històries.
