Divendres vaig anar al Liceu a veure Roberto Devereux. Era en versió concert, però van fer una mica de posada en escena, i amb la música de fons els meus pensaments fugien pensant en la meva cita del dissabte. El llibret però no era d´una bonica història d´amor amb final feliç ni molt menys, i això em va fer pensar en el Roger. Què havia de fer amb ell? Veia clar que havia de dir-li que no podíem seguir així, perquè ell esperava una relació amb un procés de consolidació, malgrat les múltiples baralles, i jo era una egoista que una mica m´aprofitava d´ell. Així que a la sortida de l´òpera vaig haver-li de donar el disgust. A la sortida em va dir que recollia la nena al dia següent pel matí, i que teníem tota la nit per nosaltres dos. A mi m´hagués agradat esperar a parlar-li en un lloc més tranquil, però allà mateix a la Rambla em vaig veure forçada a dir-li que no passaria la nit amb ell. Ell va riure, dient que si feia broma. I jo seriosa que no. I ell vinga a riure, dient que no podia marxar després d´ell haver-me convidat a l´òpera. Llavors vaig dir-li que ja li pagaria l´entrada, però que jo amb ell només podia ser amiga i res més, i que potser el més convenient estar un temps sense veure´ns. I ell seguia rient, cada cop reia més i em donava copets a l´esquena. A mi m´estava posant nerviosa. Què havia pres? Semblava fora de sí de tant que reia. Li vaig dir que m´alegrava que li semblés tot tan divertit, perquè m´ho feia més fàcil. I res, vinga a riure. No podia suportar-ho més. Era l´últim consell del seu psiquiatre per deconcertar-me en cas d´intent de separació? Vaig decidir marxar tot passejant, mentre sentia les seves rialles de fons. Passats cinc minuts em va trucar al mòbil rient, dient que jo no podia estar sense ell. Vaig penjar. Arribava ja a casa meva, i vaig veure al davant un taxi d´on sortia ell. Com vaig poder, vaig tornar enrera sense que em veiés, no sabia què fer. Aquell era capaç de passar-se tota la nit al portal. El pitjor seria com comencés a trucar als timbres i despertés als veïns. Aquelles rialles eren de boig. Vaig pensar en anar a casa dels Davids, que segurament serien desperts, però què els explicava? La Miriam amb els nens em sabia greu molestar-la. Vaig pensar en fer temps en algun bar, i després tornar, o trucar-lo al mòbil amb l´excusa de saber com estava, i així treure-li on estava. Vaig pensar en trucar al Fidel, però amb el seu ritme d´estudis, o dormiria o estaria en mig d´algun tema. Tampoc el coneixia tant com per explicar-li la història d´en Roger, i segurament no tindria interès en saber-la. Havia de trobar una solució ràpida. I la solució va sonar al meu mòbil. Era en Martí. Deia que ja havia arribat, que potser era massa tard, però com sabia que era una au de nit havia provat. Li vaig dir que era la meva salvació, i si em deixava anar al seu pis. Va ser el primer que em va venir al cap. Així que vaig agafar un taxi i cap a casa seva. Em va rebre amb el barnús amb els cabells encara mullats de la dutxa.Jo li vaig dir ? gràcies´ Em va abraçar mentre em deia ¨què li passa a la meva ninona?¨ I jo com una bleda em vaig posar a plorar. Ell m´acariciava els cabells d´una manera que em feia sentir tan protegida. M´acaronava com ma mare de petita quan em volia tranquilitzar de les meves pors de fantasies nocturnes. Em va fer estirar al sofà amb el meu cap sobre les seves cames mentre seguia acaronant-me, i jo plorant. Vaig despertar al dia següent tapada al sofà amb una manteta per culpa d´uns crits que venien de la cuina. No sabia si moure´m. Seria la promesa d´en Martí? Semblava que sí. Vaig decidir donar la cara. No tenia gaires ganes però no volia espatllar la felicitat d´un futur matrimoni. Així que vaig dir un ´bon dia. Sóc la Ninotchka´ Ella em va mirar amb cara de pomes agres, i va dir ´ja´. Era una noia ja d´uns quaranta. Era més gran que en Martí. No diria que fos guapa ni lletja. Un rostre vulgar, però anava molt arreglada i cuidada. Tot un figurí, bronzejada, ungles llargues pintades de vermell, rossa de tint. Potser em vaig quedar massa estona observant-la perquè ens vam quedar com muts tots, fins que ella em va preguntar què feia al sofà. Li vaig dir que fugir el meu ex nuvi. Ella no semblava gaire convençuda, però vaig seguir parlant posant-li salsa a la història. De fet no calia molta salsa, la veritat era prou, però vaig afegir algun dels numerets del Roger, i li vaig dir que no sabia on acudir i ? El cas és que vaig començar a plorar, i la pobra noia va dir que ells dos em portarien a casa per si encara era en Roger, tot i que el millor segons ella, era trucar-lo primer. Així que vaig trucar-lo, però en Roger em va respondre amb un ´ Puta, em podies haver dit que tenies una cita ahir. Ara no puc dir-te tot el que penso perquè estic amb la meva filla¨ No va ser gaire agradable, però almenys sabia que tenia via lliure. Un cop a casa mentre em dutxava em van picar al timbre. Tenia por que fos en Roger. Mentre em secava els cabells, el timbre de nou. Vaig mirar per la mirilla. No era gaire dissimulat però si era ell no l´obria. Per sort era la Filomena. Volia que l´acompanyés de compres, perquè marxava per Setmana Santa cap a Sevilla. Així que vam dinar entre compres pel centre, i després vaig tornar cap a casa per arreglar-me per la meva cita. Cap notícia d´en Roger. Va arribar un sms. Era d´en Fidel ¨Maca, vaig una mica malament en el meu horari d´estudis. Ho deixem per un altre dia, o si vols vinc a casa teva cap a dos quarts de dotze? . No em va agradar que ni s´hagués molestat a trucar. Una cosa era la gràcia de quedar a sopar i una mica de flirteig, i fins i tot hagués anat al llit amb ell si em queia bé i s´ho treballava, però d´aquella manera passava. Per un moment vaig pensar en trucar i dir-li quatre fresques. Però no valia la pena violentar-me per algú a qui es podia dir que no coneixia, i que evidentment tenia un periode massa ocupat. Així que vaig decidir pagar-li amb la indiferència. El que tenia clar era que si picava a la meva porta per la nit no li obriria. No el creia capaç de venir. El cas era que m´havia espatllat els meus plans de dissabte nit. Podia anar al cinema sola o intentar trucar a algú. No tenia ganes de res. Vaig entrar al xat per entrar. Em vaig posar un nou nick. A veure qui apareixia. . El primer privat era d´un que em va preguntar si m´agradava el futbol. No anàvem bé. Després em va obrir privat un noi de Rubí. Vam estar xerrant un quart d´hora, i em va dir que si podíem seguir xerrant sopant. Crec que ell no es creia que li digués que sí tan ràpid. Em va dir que en mitja hora estava sota casa meva amb el cotxe. Era un noi de més de quaranta. Era una mica tímid tot i que s´esforçava en no semblar-ho. No era massa guapo a primera vista però tenia uns ulls negres penetrants. Ell era professor d´anglès a un institut. També escrivia. Jo no em vaig atrevir a parlar.li del blog. Entre les classes, escriure i anar a nedar, així anava passant la vida em va dir. De tant en quant anava a ballar balls de saló. Havia fet un curs, i ho feia fatal em va confessar, però era una manera de conèixer gent em va dir. I va somriure nerviós. Llavors em va dir que com feia deu anys des de la seva separació, doncs d´alguna manera havia de trobar una mica de sexe. I va canviar de tema com avergonyint-se per si m´havia violentat. Jo el deixava parlar a ell com si fos la seva psicòloga. De mi poc li vaig dir, si començava amb les meves històries. No volia parlar de mi. A mig sopar missatge d´en Fidel ¨puc venir¨I la meva resposta ¨evidentment que no¨. Després de sopar vam fer una copeta pel Born. Vaig enredar-lo després per anar al karaoke. Ell no va voler cantar. Jo vaig cantar de miracle perquè era pleníssim, i en aquests llocs si no tens contactes, ets l´últim de la fila. Em va portar a casa sense posar-me la mà a sobre. En acomiadar-me vaig fer.li dos petons. Vaig sortir del cotxe, però vaig tornar a entrar. Vaig somriure ´aquest cap de setmana no et caldrà buscar companyia entre les de balls de saló´ I li vaig picar l´ullet. Ens vam besar. Va ser un petó molt dolç. Vam aparcar el cotxe, i vam pujar a casa. En despertar, ell em va dir que si volia em convidava a dinar. Després no sé com vaig deixar-lo tornar pujar a casa. Allò era crear vincles. I cap a les vuit, algú picant al megàfon. Evidentment era en Roger. No pensava obrir-lo, però el professor va dir que allò no era normal. No el vam obrir. Per sort tenia les persianes baixades. Va trucar al mòbil, al telèfon de casa, i va deixar un missatge al contestador dient que volia una explicació, que no el podia deixar així com així, i plorava i plorava. Feia pena més que por pobret. El professor va sentir-ho i com jo també vaig posar-me a plorar, va dir que es quedaria a passar la nit amb mi per consolar-me. Jo volia i no volia. No sabia què fer. El professor havia estat un encant, però el vaig veure com un Roger en potència. Jo no podia anar fent més mal. Per altra banda si sortia de casa, potser es trobava amb el Roger a baix. Vaig consentir que el professor passés la nit a casa meva. No vaig voler-li explicar res de la meva història amb en Roger, tot i que ell insistia que em desfogués. No volia ser cruel amb ell, però havia d´apartar-lo de mi abans de fer-li mal. Es curiós però sempre acabo amb relacions on ells són dependents de mi, o jo d´ells, però mai arribo a un equilibri. Amb l´única persona amb qui vaig tenir un cert equilibri va ser amb l´Igor. Però va marxar, o sigui que potser tampoc era una relació equilibrada. Vaig posar-me al llit i em vaig adormir. El professor es deuria quedar planxat, pobret.Avui m´ he llevat tard. Hi havia una nota a la nevera on em deia que esperava que m´animés i que em trucaria. I al migdia ha trucat per saber com estava i volent quedar a quan plegués. Li he dit que havia estat un cap de setmana encantador, però que millor seria deixar-ho així, que era una persona massa problemàtica. Ell ha insistit en tornar a quedar d´aquí uns dies, i l´he dit que rotundament no. M´ha fet pena, però era millor tallar-ho el més ràpid possible. En Martí també ha trucat per saber com anava tot. M´ha dit que com ja coneixia a la núvia, mentre reia, i anava liat de feina que ja quedaríem. Aquesta tarda anava a agafar-la amb el vodka perquè em sentia bastant mala persona per tot això del Roger, del professor. Per sort la Filomena m´ha reclamat per anar de compres de nou. M´ha fet sopar. I després m´he desfogat amb el Quim pel mesenger. Diu que vagi a Brussel.les ja, que desconnecti. Però deu fer fred. Diu que ell i el Jean per Setmana Santa, alguna cosa que faran, que m´apunti amb ells, però no vull ser una càrrega. Ja veurem. El Roger no ha dit res més avui, a veure demà
